L'Anna en fang.

Aquesta fotografia és l’estructura amb la que he iniciat l’escultura “Anna”. Les demès corresponen a diferents moments del muntatge del fang en la mateixa. L’esquelet d’una figura mida natural o de 1,85 cm com aquesta, és sempre el mateix: una barra de ferro amb una torsió per la zona on ha d’anar la cadera com s’aprecia en la fotografia. Un triangle soldat o travessant el ferro principal indica on aniran el ombros. Damunt seu s’hi lliguen amb filferro els alambres, les barilles o ferros on s’hi col·locaran el braços quan aquests són caiguts. Si el braç ha d’anar aixecat cal que la barilla sigui rígida i soldada al triangle dels ombros. Per evitar quilos de fang i facilitar el muntatge es lliga una tela metàl·lica en la zona del cos i pot anar també en la zona dels malucs. És imprescindible col·locar creuetes de canya en les zones que es preveu més pes repartides equitativament. Poso una fotografia de l’estructura d’una ma a proporció de l’escultura en qüestió. És convenient lligar un tros de canya en la zona del cap perquè la col·locació del fang sigui en un esquelet sòlid.
Aquesta etapa és la més espectacular i ràpida, si tenim en compte que després les hores passen ràpidament sense mesura possible si un està ficat de ple en la realització de l’escultura.

Trasllat en camió grua.

Avui us presento el trasllat de l’escultura gran de pedra que decideixo batejar com a “Eternitat” i de la qual podeu contemplar un detall a la portada d’aquest bloc. És símbol de la permanència i força de la pedra més enllà del pas del temps. No hi ha marxa enrere. El seu viatge no te retorn, com la vida quan s’escola del nostre cos. Ella va més enllà i resta impassible, eterna, desafia el pas del temps imparable pel dels humans.
La vaig començar fa uns quants anys i encara no està acabada. No m’importa. Si arriba el moment ja l’acabaré i sinó, ja parla prou per ella mateixa, no passa res. Te l’essència, el detall el pot fer la imaginació al contemplar la forma... o la meva ma d’escultora si arriba el moment. En la primera fotografia s’està enlairant. Deixo enrere el meu primer taller amb molta pena, està ple de molts records... La segona fotografia és l’arribada a la nova llar on ha de romandre presidint l’entrada. Una etapa nova i que se que serà molt diferent, plena d’expectatives molt positives que han de venir.

L'Abel

L’Abel és el petit de tres germanets als que he fet el bust. Avui us el presento tot i que fa uns mesos que el vaig acabar. Podeu contemplar el procés en una selecció de diferents moments del modelat. M’agrada que es pugui veure el que mai es veu en una escultura, el resultat que sessió a sessió s’esborra en el treball del dia posterior.He passat estones molt agradables amb ell i amb la seva mare mentre el modelava. És el primer nen que retrato a la casa nova. Ho he fet en unes condicions excepcionals ja que ha estat modelat al menjador de casa perquè el recent trasllat no m’ha permès tenir el taller condicionat per poder treballar amb nens aquest hivern.

Nova represa

Be, després de mesos de silenci ja puc dopnar informacions satisfactories del motiu de em va conduir a tallar les publicacions en el bloc.
M'he tret dels oposicions de secundària de professora de dibuix i estic molt contenta perquè he rebut una bona recompensa a tot l'esforç realitzat durant aquest temps.
Avui només escric aquest apunt amb moltes ganes de continuar publicat noves idees i nous projectes. En tinc tota una colla que poc a poc aniran trobant es seu espai en el bloc.

Temps de silenci

Contra els meus desitjos ha començat una etapa en la que no puc publicar tants missatges degut a questions personals. L'esforç que estic realitzant espero que em permeti més endavant continuar amb més força i tornar renovada per realitzar noves aportacions al bloc respecte a la meva dedicació a l'art. Espero que els seguidors del bloc siguin pacients i entenguin que en determinats moments cal prendre aquestes decisions. És una pausa per un nou recomençar.

Dibuixos

Avui us vull presentar una col.lecció de vuit dibuixos que he fet amb molta il.lusió. Avis, àvies, mares, nens, nenes i gossets combinats en diferents composicions. El llapis ha sigut la meva eina de treball. La línia acurada se centra en el volum del cos i s’atura en el rostre i les mans, màxima expressió humana.

Les dues germanes en bronze

Després de quatre mesos de transformació, us puc presentar l'Aina i la Marta de bronze completament acabades. Eternitzada la seva infància per la posterioritat, romanen ja a la nova llar familiar, motiu de satisfacció de pares i de filles. Jo les he modelades i he passat bones estones de treball amb elles. Ara que estan acabades en bronze tan sols les he pogudes contemplar breus moments en el meu estudi. Aviat han vingut a emportarse-les. Jo em quedo amb la recança d'una mare que li marxa un fill a fer una nova vida... Vull destacar quan les van venir a buscar. Cada nena va anar de seguida a contemplar el seu bust amb cada somrient. El millor per a mi com a escultora, és contemplar l'expressió dels seus rostres menuts, capaços de parlar amb més força que les paraules. Desitjo que les gaudeixin per molt de temps. Se que quan seran grans els hi farà més il.lusió de la que ja els hi fa ara.

La Clàudia acabada

Avui us presento l'escultura de la Clàudia acabada de modelar. Ja heu vist tot el procés, ara només falta contemplar el resultat final. Em falta buidar-la, deixar que s'assequi, portar-la a coure i fer-li una pàtina per poder-la portar en alguna futura exposició. Així com el retrat de les dues germanes estava pensat per fondre en bronze, el bust de la Clàudia serà una terracotta.

El meu bloc fa un any

Un any de bloc i un primer aniversari. Un temps que he dedicat a compartir part de mi mateixa amb unes il·lusions transmeses d’una forma que considero atractiva. 55 entrades, moltes setmana a setmana, alguna més espaiada, per diferents motius que m’ho han impedit. Un bloc que “m’ha enganxat” i que estic contenta d’escriure i de que pugui arribar a qui tingui interès i curiositat en el que faig. Desitjo que aquest segon any de bloc, que tot just comença, sigui fructífer com el primer, i més, si pot ser. Trobaré el temps i la “notícia “ per escriure setmana a setmana com en el primer any? La meva situació personal és una altra ben diferent, i el temps, apreciat tresor que tan aviat se m’escapa, em va més escàs que no m’anava!. Les ganes i són, o sigui que endavant.

Blocs de pedra

Avui us presento el que ha de ser la continuació d'un projecte que vaig començar la primavera passada quan vaig modelar l'Eros i l'Afrodita. Qui ha seguit aquest bloc des d'un bon començament en te bona coneixença. El meu objectiu era primer modelar-los en fang i posteriorment passar-los a pedra. Quan vaig realitzar l'exposició al Centre de Lectura els vaig presentar en bronze tal i com es pot apreciar en fotografies de la mostra. Aquí podeu veure els dos blocs de pedra d'Ulldecona a punt de ser esculpits. Tardaré encara ja que abans he d'adaptar ambdues figures per poder esser reproduïdes. Poc a poc podreu seguir la seva transformació en pedra. Alló que diuen:"...Més val una imatge que mil paraules"...

Un projecte de futur

Tinc un projecte i sóc tan impacient que el comunico quan encara no ha nascut. El tinc en el meu pensament i sento que com més temps passa, més força te i més desitja sortir de mi i donar-se a conèixer. Seguiré el meu impuls comunicatiu i l'exposaré el més clar possible. Encara quasi no he parlat de la casa-taller nova on estic vivint des de finals d'agost. Amb ella he aconseguit complir un somni. Puc viure i treballar en un espai gran on tots els meus projectes i poden tenir cabuda. El meu objectiu és poc a poc anar donant vida a aquest espai. No vull limitar-me a mi mateixa, desitjo compartir part d'aquest espai amb persones que hi estiguin interessades. D'alguna manera he d'aconseguir compartir-l'ho. D'aquí la idea del meu projecte"Compartir cultura". La meva proposta inicial és organitzar trobades culturals amb l'objectiu de compartir alguna cosa interessant el més propera possible al fet artístic. Compartir idees, l'obra artística, un projecte, unes fotografies,una trobada d'amics... el que cada persona interessada estigui disposada a compartir i a transmetre. Desitjo oferir l'espai a un lloc alternatiu al convencional que apropi a les persones amb una inquietud similar i els hi permeti compartir el que tantes vegades s'ha quedat dins d'un mateix. Espai d'obertura, de compartiment d'experiències i vivències de forma desinteressada amb l'objectiu d'enriquir-nos i satisfer una inquietud que et fa anar més lluny de tu mateix per acomplir una curiositat del fet cultural.

La Clàudia

Hi ha escultures que les realitzo de forma continuada i altres que a estones. Aquest és el cas d'aquesta noia. Us presento dues fotografies del procediment. Ara ja em falta poc. Espero poder presentar-la acabada en una entrada al bloc no gaire llunyana.

Per cert, si sóu observadors veureu que la fotografia més antiga està presa al mas i la més recent al nou taller de Castellvell.

Les dues germanes

Us presento a l'Aina i a la Marta reals al costat del seu bust acabat de modelar. He passat un estiu molt agradable al seu costat i al dels seus pares, molt il.lusionats en tot el procés de realització dels bustos de les seves filles. M'encanta realitzar retrats de persones i més encara quan veig que els interessats estan contents en tot el procés. Tindran un bon record per tota la seva vida.

Els bustos ara estan en la foneria per convertir-se en bronze. Estaran fosos per Nadal. Abans de que acabi l'any inclouré les fotografies perquè pugueu veure la fase final del procés de modelat i fosa dels bustos en bronze.

La Marta

Aquesta és la Marta, la germana petita de l'Aina. Les he modelades totes dues juntes. Una estona amb una, una estona amb l'altra. També podeu veure el procés i comprovar com poc a poc va naixent i es va formant el rostre fins a adquirir l'expressió que identifica a la nena.

L'Aina

Aquest estiu ha sigut molt intens. Com que no he pogut publicar entrades al bloc del procés com ho he fet en altres ocasions, avui us presento a l'Aina. Es pot veure tot el procés de modelat de forma contínua. Aquí és visible el que no es pot veure mai en una obra completament acabada.

El nou Estudi

Aquest agost m'he traslladat a la nova casa-taller a Castellvell del Camp. D'aquí el temps de silenci en el bloc. He prioritzat organitzar-me els diferents espais per recomençar una nova vida que canvia en molts aspectes. Aquest n'és un de molt important perquè passo d'un espai molt petit on ho tenia tot atapit, a un espai molt ampli que compta amb diferents àmbits per organitzar-me amb comoditat . He començat ordenant les prestatgeries de les escultures en una part del que serà la futura sala d'exposicions permanent de la meva obra escultòrica. Avui us presento aquestes fotografies on es pot començar a veure l'aspecte que te tot ben posat, tal i com m'agrada que estigui.

Individual a Ulldemolins

He tingut un estiu mogudet. Després de la cloenda de l'exposició a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus, escalonadament he anat recollint els fruit d'aquesta mostra amb molta il.lusió. Les escultures van tornar al meu estudi del mas de la Padrineta per anar terra endins al Casal D'ulldemolins. L'exposició va viatjar en versió reduïda a aquest indret tranquil al peu del Montsant, poble natal del meu para que va acollir les meves escultures del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, patró del poble; fins el 25 d'agost. Publico unes fotografies perquè es pugui veure com va quedar la sala amb les meves escultures.

Inauguració Art Constantí.

Art Constantí ha inaugurat una nova sala d'art a Reus i tota la casa. En l'espai de l'antiga botiga de marcs de quadres i pintures s'han construït una casa nova que disposa de diversos espais per continuar i ampliar el negoci familiar. Galeria, marcs, motllures, restauració i material bàsic de pintura és el que ens ofereix. Tot està pensat i estudiat perquè el client estigui ben atès en un espai molt agradable. Han sigut molt valents d'atrevir-se a fer una obra tan important en plena crisi. És necessari que es duguin a terme iniciatives d'aquest tipus i que la gent sàpiga valorar-ho i respondre adequadament.
Jo participo en l'exposició col·lectiva d'inauguració mostrant cinc escultures. Estan ubicades entre els dos espais de que disposa la galeria i sobre unes peanyes de metacrilat que centren l'atenció en la peça. Des d'aquí els hi desitjo el millor en la nova empresa que ahir van començar per donar un toc de culturalitat a la festa major de Sant Pere de Reus.

Després de l'exposició.

Aquest és l'aspecte que va tenir el meu taller després de l'exposició. Tan boniques que es veien a la sala Fortuny, tornen a estar atapides a casa seva. No tinc més espai per posar-hi res més. Moltes vegades he mogut les figures per trobar una mica de lloc per encabir una escultura nova. Crec que ja he arribat al límit. Totes les escultures juntes, les exposades a Reus i a Terrassa, més les que tinc habitualment, és la primera vegada que estan reunides al mateix espai. Està tan curull d'escultures que no s'hi pot treballar. Els bancs de treball serveixen d'estanteries per posar les escultures que ja no hi caben. Aviat les vaig repartir. Les que me les havien deixat per l'exposició ja estan en les seves cases i les demés han trobat una mica de lloc perquè pugui tornar a treballar.

La secció d'art del Centre de Lectura.

Aquest dilluns a les 8h del vespre, presentaré un nou bloc al Centre de Lectura: “Centre de Lectura, secció d’art”. Està destinat a tots els membres de la secció que hi vulguin prendre part amb l’objectiu d’estar units i compartir informació amb les avantatges que ofereix l’internet actual. Ens permetrà estar units en la distància i conèixer les activitats artístiques i inquietuds dels diferents membres que hi vulguin participar. Si abans els artistes es reunien en tertúlies en cafès, en l’actualitat impera l’aïllament i la dispersió ja que és molt difícil fer-ho: no queda temps. La vida moderna fa que tots tinguem multiplicitat d’obligacions i compromisos que ens separen. Utilitzant una eina poderosa i per explotar, un bloc, podem aconseguir vèncer aquestes barreres i, a la vegada que ens podrem comunicar, podrem compartir-ho amb tothom que miri el bloc en la xarxa.