dimecres, 23 de gener de 2008

Poesia



Poesia
És una escultura que invita a la reflexió i al pensament a través de la lectura. Invita a somniar més enllà de les paraules, com l'art que va fins a on l'escriptura no pot arribar. Invito a contemplar aquesta figura, a voltar-la, a acariciar-la amb la mirada, a no quedar-se només amb un punt de vista, a voler veure la seva plenitud. La màgia de l'escultura està precisament en això, en ser capaç de moure lleugerament el cap per acaronar la forma i anar a veure com els perfils continuen més enllà d'un únic punt de vista. D'aquesta manera es pot passar de l'estatisme al moviment, a la contemplació de la bellesa a través de la ment i els sentits.

1 comentari:

MONICA ha dit...

Aquesta escultura em sona una mica...
S'asembla a un quadre d'un dibuix que algú em va regalar...
Thank you
Mónica

L'Aran acabada

 Avui us presento l'Aran acabada. He treballat sense ella per fer els detalls finals l'equivalent aproximat en temps d'unes tr...