dijous, 20 de març de 2008

Modealt d'una escultura femeninna dreta 3



Fa uns mesos vaig començar aquesta escultura. Vaig avançar ràpidament però es va quedar paralitzada. Aquesta Setmana Santa faig un intensiu de modelat. He trobat una model molt eixerida que aprofita que te vacances i no te classes per fer de model. Estic molt contenta perquè ja em creia que no la podria acabar a temps per a presentar-la a l’exposició que tinc al mes de maig. Tot i així tinc molt poc temps.
He hagut de reconvertir la forma de la primera model a la de la segona fins que només ha quedat una persona en el fang. El fet de transformar una persona en una altra és una sensació molt curiosa És més difícil que començar de nou perquè la primera forma condiciona a la segona. L’estructura que aguanta la figura ha estat pensada per una model. El fet de canviar pot portar inconvenients com que al modelar quedi al descobert algun ferro intern d’estructura. Si això passa, com ha passat en aquesta, no s’ha de deixar que condicioni i si no es pot evitar, el ferro s’ha de veure. Només es podrà retocar en la posterior transformació en guix o cera. S’ha de vèncer aquesta fase fins que aconsegueixes fer la forma que vols. Durant el procés me n’adono del diferent que és un cos d’un altra. La majoria de les persones només es fixen en el rostre. Tot és diferent i ho és tan o més que la cara.

L'Aran acabada

 Avui us presento l'Aran acabada. He treballat sense ella per fer els detalls finals l'equivalent aproximat en temps d'unes tr...