divendres, 11 de desembre de 2009

Anna modelada.








Be, per fi us puc presentar la figura acabada de modelar. Continuo amb la idea de l’entrada anterior: “acariciar la forma amb la mirada”. Una part molt emocionant en el modelatge és deixar-se emportar per la contemplació de la figura per ella mateixa, sobretot quan l’escultura ja està acabada. Cada punt de vista, cada detall, cada petit fragment te la seva vida i el seu interès propi.
Basant-me en el concepte de que l’escultura és un dibuix a l’espai, el contrasto amb el del dibuix d’ un únic punt de vista. L’escultura en te infinits. D’aquí que en la contemplació de l’escultura és imprescindible el moviment.
És mirar la immobilitat de l’escultura des de la mobilitat. M’explico: miro a la figura sense moure’s. La vista en fa un recorregut aleatori guiat per la intuïció. Un cop feta aquesta mena d’exploració, em moc voltant la forma a gust, també de forma aleatòria, per allà on em cridi més l’atenció.

L'Aran acabada

 Avui us presento l'Aran acabada. He treballat sense ella per fer els detalls finals l'equivalent aproximat en temps d'unes tr...