diumenge, 7 de març de 2010

Escultura a Reus: inauguració d'Anna.



El fet d’haver creat i ubicat l’escultura “Anna” a la plaça Domènech Montaner de Reus, la meva ciutat natal, m’és motiu d’una gran satisfacció. Per a mi significa l’acompliment d’una fita important ja que em col•loca al costat d’escultors dels quals sento gran admiració i a la vegada m’apropa a la gent.
Avui m’han posat al costat de Joan Rebull i Josep Jassans, escultors que són d’un gran prestigi reconegut arreu i dels que podem contemplar diverses escultures en els carrers de Reus. Som tres generacions amb continuïtat. De Rebull admiro el seu concepte potent de l’escultura i una obra forta i decidida que es sintetitza en l’aforisme “una escultura és un forat a l’espai”. De Jassans, mestre meu a la Facultat de Belles Arts i amic, admiro la seva autenticitat i rigurositat en la seva obra, recordo quan ens parlava “d’aquella mica”...
Avui comença el poder estar aprop de la gent a través de l’escultura “Anna”. Propera a la gent del barri, a la gent de Reus i a tothom que passegi per la plaça i pugui contemplar l’obra.
L’espai és una plaça rectangular, envoltada de línies rectes. Un espai ordenat, equilibrat tranquil... D’aquí la idea de fer una obra que harmonitzi amb l’entorn i que li doni un cert toc d’humanitat per contrastar amb l’ortogonalitat dominant. L’escultura haurà de ser l’encarregada de vestir la plaça i donar-li vida.
El nom d’Anna ens fa observar una curiositat: A N N A. Es pot llegir d’esquerra a dreta i de dreta esquerra i no canvia el seu sentit. Això significa la dualitat unificada. El principi i la fi, la fi i el principi, de fora endins, de dins enfora, de l’interior de l’artista a la forma, de la forma a l’interior de l’espectador...”Anna” i el concepte de la meva escultura parteix d’aquesta dualitat materialitzada en el bronze que la configura i li dóna forma.
Quan treballo al taller ho faig des de l’interior de mi mateixa projectant cap a l’exterior. La forma és el resultat d’un treball que es produeix en el fons de l’ànima de l’artista i que surt enfora en forma d’escultura. El resultat és reflex del pensament interior de l’artista. La forma parla amb el llenguatge del silenci. La forma parla cap a fora. La forma és projecció de l’interior, d’una força invisible que es materialitza a la superfície de l’escultura.
Sota aquest principi l’escultura transmet un estat d’ànim constant que es correspon a una manera d’entendre l’art i la vida. No és fàcil aconseguir el que un vol, però és possible si es lluita amb constància i perseverança. El somni s’esdevé realitat. L’invisible es fa visible i es pot llegir amb la forma. La contemplació de la forma porta a l’espectador receptiu a comunicar amb l’esperit de l’artista que ha donat vida a l’obra.
El meu objectiu és transmetre la vida en la seva plenitud, en els seus aspectes més bells. Busco en l’escultura allò que està amagat en l’interior, en el meu, però que també ho està en el de cada persona. És allò que dóna sentit a la vida i que ens fa centrar en els aspectes més bells.
La contemplació serena i tranquil•la de l’obra permet captar a l’espectador una part de la força interior que m’ha permès realitzar l’obra. El llenguatge de l’art, el de l’escultura figurativa, és molt subtil i només apreciable a través de la sensibilitat. “Anna” ja forma part de l’espai urbà de Reus. És una dona de bronze que espero sigui propera a les persones, sobretot a la gent del barri que és qui la veurà cada dia. Des d’aquí invita a contemplar-la, a deixar que parli en el seu silenci, que parli directament a la sensibilitat de cada u.

L'Aran acabada

 Avui us presento l'Aran acabada. He treballat sense ella per fer els detalls finals l'equivalent aproximat en temps d'unes tr...