dilluns, 12 d’abril de 2010

Enamorats


Enamorats és l'escultura en marbre que presento al III Saló de Sant Jordi del Centre de Lectura de Reus. Aquest cop l'acompanyo d'una poesia de Joan Maragall que expressa molt be el sentit de l'escultura.

Les Minves de gener
Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures
són avui. Fins a cada moment sembla
que has d’esclatà’ en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llença’t, doncs, al carrer: si t’hi trobesse,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besà’ i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Joan Maragall

1 comentari:

kissel ha dit...

Hola tu trabajo es muy interesante saludos

L'Aran acabada

 Avui us presento l'Aran acabada. He treballat sense ella per fer els detalls finals l'equivalent aproximat en temps d'unes tr...