dilluns, 22 d’abril de 2013

Màscara gegant



En aquesta ocasió us presento un treball conjunt realitzat entre mi i els alumnes de l’ Institut Jaume Huguet de Valls. En motiu del sisè centenari del naixement del pintor vallenc Jaume Huguet, el centre està celebrant l’efemèride amb diversos actes. Avui s’ha inaugurat l’exposició de l’ Institut amb el tema de “caretes i carotes”.
L’exposició és una gran col·lectiva que consta de gairebé 300 màscares de mida natural fetes per alumnes de tots els cursos, o sigui, des de primer d’ESO fins a segon de BAT. Una màscara gegant de gairebé 3 metres de llargada per dos d’amplada i un cartell del 600è aniversari presideixen la sala.
Totes les màscares són de paper de diari encolat incloent també la gegant que en detallo el procés de realització, pàtina, transport, muntatge de l’exposició i inauguració en les fotografies que adjunto.
La màscara gegant està feta a l’aula d’educació visual i plàstica. Els alumnes que han col·laborat són molts. D’una manera o altra gairebé tots els adolescents que passen per les meves classes hi han intervingut. Els que més, que han estat presents en totes les fases de construcció de la màscara i han portat un seguiment, són els de primer i segon de BAT que cursen l’assignatura de dibuix artístic. A més dels meus, també altres d’altres cursos i grups també hi han participat i els que no, han entrat a l’aula a mirar.
La màscara ha anat agafant vida pròpia a mida que l’hem anat fent. Ha passat de la fragilitat i la delicadesa de les màscares venecianes, les primeres que es van fer per l’exposició, a la força de la pedra i del passat. El rostre humà te molta força i més que n’agafa quan es descontextualitza de la seva mida natural. La màscara gegant s’ha convertit en un tòtem rústic i primitiu, amb un paral·lelisme estètic amb les escultures de l’illa de Pasqua. Un combinat de moltes sensibilitats adolescents amb la inquietud humana de representar el seu propi rostre en l’origen de les cultures.
Els quatre panells de màscares petites són temàtics i per combinacions de colors. Així en el primer trobem les màscares “a la manera veneciana”. En el segon hi ha les ètniques, les exòtiques i tota mena d’animals i personatges camuflats com si estesin entremig d’una selva fantàstica i plena de personatges. El tercer panell és una mica més humà i hi trobem de tot, des d’una “pipi”, un Obèlix a una sèrie de personatges amb cares pintades de colors alegres. El quart panell és el demoníac, del teatre i de rostres estrambòtics on predominen els colors vermell, negre i blanc.
Us invito a que us atanseu al pati de Sant Roc durant aquesta setmana per veure-ho en directe. Te llum natural, la ideal per exposar obres fetes en tres dimensions, com aquesta de “caretes i carotes”.



L'Aran acabada

 Avui us presento l'Aran acabada. He treballat sense ella per fer els detalls finals l'equivalent aproximat en temps d'unes tr...