ESCULTURA, Mercè Bessó.

París

2011-12-24T12:22:00.005+01:00

L’estança a París ha estat molt enriquidora. Obres, artistes i amants de l’art reunits en una tarda de cultura i integració de les arts. Els organitzadors van muntar una esplèndida festa del 150 aniversari de la SNBA amb concert de música clàssica, projeccions d’imatges d’obres d’art i explicació de tota la història del saló a través de les obres més destacades dels artistes participants en aquests anys.

Les meves escultures viatgen a París.

2011-11-26T12:34:00.005+01:00

SOCIÉTÉ NATIONALE DES BEAUX-ARTS
Aquest cop us convido a una exposición molt especial a visitar la mostra que es podrà veure al Carrousel del Louvre aquest desembre. Adjunto el text original en francès…
Fondée en 1890 – Reconnue d’Utilité publique par décret du 4 mars 1909
11 rue Berryer – 75008 PARIS
Tel/fax 01.43.59.47.07. e-mail : snba.berryer@wanadoo.fr
Le Président
Madame Bénédicte Lecat
Association com2Art
17, rue Coco Chanel
66440 Torreilles
Paris, le 15 novembre 2011
Objet : invitation – Délégation de Catalogne
Madame,
La Société Nationale des Beaux-Arts confirme par la présente, inviter une délégation d'artistes de Catalogne pour le Salon du Carrousel du Louvre qui se tiendra du 8 au 11 décembre 2011 au Carrousel du Louvre, Salle Le Nôtre.
Après sélection par le jury de la Société Nationale des Beaux-Arts, ont été sélectionnés:
ARGENTINA Marta, GREGORI Marta, Mercè BESSÓ, Antoni GUARQUE, Veronica BILBAO, Marta IVERN, Josep MARTÍ BOFARULL, Marian LOPEZ, CALBET Marissa, Nuri MARINE, Myriam De la FOREST, Josep MUNTE, Gabriel DUCH, María NARANJO, Jordi ESTIVILL, Evelyn ROCA, Josepa FILELLA, Fernando SUAREZ, Emma FOLCH, Kamal SULTAN, Antonia GALLARDO, Cori TORROJA, Sama GENIS, Vanessa VALLES, Rosa VADRI, Gerard VALLS.
Nous vous rappelons que vous devez vous présenter avec la notice dûment remplie (liste des artistes et de leurs oeuvres), le 6 décembre à partir de 13H30 pour le dépôt des oeuvres.
Veuillez agréer je vous prie, Madame, l'expression de mes sentiments les meilleurs.
François Bellec
de l’Académie de Marine

Exposició al Círcol de Reus

2011-10-25T22:08:00.004+02:00

Aquestes són unes imatges de l'exposició al Círcol de Reus de la delegació de Catalunya seleccionada per la SNBA per anar a exposar al Carroussel del Louvre de París aquest desembre.

Sota la piràmide de la ciutat de la llum

2011-10-18T21:56:00.011+02:00

És grat convidar-vos a la inauguració i a visitar l'exposició "Sota la Piràmide de la ciutat de la llum" que es durà a terme a la societat El Círcol de Reus (Pl/Prim 4).
Aquest divendres 21 d'octubre es farà la presentació oficial d'artistes de la delegació de Catalunya per a participar al Saló Internacional de la SNBA (Societat Nacional de Belles Arts) al Carrussel del Louvre a París aquest desembre. L’acte inaugural anirà a càrrec de l’il•lustríssim Carles Pellicer, alcalde de Reus i de Cori Torroja, cap de la delegació de Catalunya i responsable de tota la moguda.
La mostra, que estarà formada per una obra de cada artista, es podrà visitar fins el 30 d'octubre en l’horari indicat en el targetó de l’exposició.
A la revista Bonart podeu trobar la següent resenya:
http://bonartactualitat.wordpress.com/2011/10/18/reus-sota-la-piramide-a-la-ciutat-de-la-llum-a-el-circol/

Escultures a BCM Art Gallery

2011-10-16T20:51:00.005+02:00

Aquestes són tres imatges de la inauguració a BCM Art Gallery. En una veiem un detall de l’aparador de la galeria, en una altra un grup d’amics artistes que em van acompanyar, i en l’altra estic amb la Cori Torroja, amiga i organitzadora d’aquesta exposició a la galeria de la Montserrat Bosch.

Art Gallery Barcelona.

2011-10-09T20:13:00.004+02:00

INAUGURACIÓ dijous 13 D’OCTUBRE 19:30h.
Del 13 d’octubre al 5 de novembre de 2011
BCM Art Gallery
C/Bailén 134 Barcelona

De dimarts a dissabte d’ 11 -14h
De dimarts a divendres de 17 – 20h

Aquest cop podreu visitar una mostra de la meva escultura a BCM Art Gallery. És una col•lectiva de vuit artistes entre els quals s’hi troben cinc escultures de la meva autoria.
Estic molt contenta de comunicar-ho i de convidar als seguidors del meu bloc que s’atansin a la galeria per veure les obres en directe.

Imatges de l'exposició al Fons d'Art d'Olot.

2011-10-02T17:16:00.004+02:00

Pintura i escultura harmonitzats en diferents temàtiques, la dansa una d’elles, formen part d’aquesta mostra que es pot contemplar a la galeria del Fons d’Art d’Olot.

Fons d'Art d'Olot.

2011-09-13T22:21:00.004+02:00

INAUGURACIÓ dissabte 1 D’OCTUBRE 12h.
Del 1 d’octubre al 4 de novembre de 2011
Fons d’Art Olot Galeria
C/Bisbe Guillamet 4
17800 OLOT

Aquest cop podreu visitar una mostra de la meva escultura a la Galeria Fons d’art d’Olot. És una col•lectiva d’ artistes pintors i escultors entre els quals s’hi troben tres escultures de la meva autoria.
Estic molt contenta de comunicar-ho i de convidar als seguidors del meu bloc que s’atansin a la galeria per veure les obres en directe.

Heros en pedra

2011-07-28T18:42:00.006+02:00

Aquestes són algunes imatges seleccionades de la reproducció en pedra d’Heros, l’escultura masculina que acompanyarà a Afrodita.

Exposició a La Campiglia Marítima (La Toscana, Itàlia)

2011-07-15T18:30:00.006+02:00

En aquests moments estic exposant en aquesta col.lectiva a la Toscana. És un lloc molt bonic i pintoresc. Enguany és un any de moviment en el que les meves peces es mouen i jo amb elles. No he pogut anar a Itàlia però he portat el seguiment amb els companys artistes que si han pogut viatjar.

Brussel.les

2011-05-23T19:55:00.003+02:00

Brussel•les és la capital europea on es pot veure una petita mostra de la meva escultura.

39 Saló de maig a Anquin's

2011-05-17T22:20:00.003+02:00

Enguany participo en el 39 Saló de maig de la galeria Anquin’s de Reus. D’un total de 42 artistes 10 erem escultors: Josep Bofill, Joan Mora, Jaume de Córdoba, Jesús Curià, Manuel Cusachs, Kubach & Kropp, Teresa Riba, Mercè Bessó, Antonello Santé i Rocío Villatoro.
Hi participo amb tres escultures, una és la reproducció en petit de l’escultura “Anna” ubicada a la plaça Domènech Montaner de Reus, les altres dues són dues ballarines amb tutú, una nena i una adolescent marcant dos passos de dansa diferents.

Mimo a Riudoms

2011-05-11T21:55:00.005+02:00

Mimo ha viatjat a Riudoms en una trobada de punt de creu que fan al poble. Un lloc molt adient per Mimo, l’osset fet de punt de creu que pren vida en aquest conte infantil.

Presentació de Mimo l'osset estimat

2011-05-08T21:13:00.005+02:00

El dijous 7 d’abril la Trini Fernández y jo vam presentar amb molta il•lusió el nostre primer conte a la biblioteca Xavier Amorós de Reus. Va ser tot un èxit del que n’estem molt contentes ja que ens vam trobar envoltades de molta gent que ens van acompanyar en aquest projecte infantil. L’Anna de l’editorial Silva ens va presentar al públic, la Trini va explicar com havia nascut la idea del conte a partir de la idea que va tenir en teixir un osset fet de punt de creu en el medalló d’una tovallola. Jo vaig explicar el procés de creació i d’elaboració de les il•lustracions. Dos germanets, la Montsant i l’Arnau Prats Gironès van fer la lectura d’una selecció del text preparat per l’ocasió amb projecció d’imatges del conte.

Mimo, l'osset estimat

2011-04-20T17:40:00.003+02:00

Avui us presento unes il.lustracions del conte del Mimo. És “el seu naixement” i el resum d’una petita història. Un altra dia us l’explico, ara podeu veure les imatges i comprar el conte per Sant Jordi.

Mimo, l'osset estimat

2011-04-01T00:24:00.003+02:00

INVITACIÓ

Dijous 7 d'abril · 20 hores
BIBLIOTECA CENTRAL XAVIER AMORÓS
C. de l'Escorxador 1 (Reus)
Presentació del llibre:
Mimo, l'osset estimat
de Trini Fernández Falgàs (textos) i Mercè Bessó (il·lustracions)

Llegiran el conte els germans: Montsant i Arnau Prats Gironès

______________________________________________________________________________________________________________________________
Mimo, l’osset estimat de Trini Fernández Falgàs (textos) i Mercè Bessó (dibuixos). Silva Editorial, Tarragona 2011
Mimo és un osset fet amb punt de creu en una tovallola màgica, regal de naixement per a la Marta. Nena i osset viuen un seguit d’aventures —a casa i a la muntanya, amb la família, les amigues i diversos animals: unes marietes, una guineu i una gosseta. Mimo vol recordar i ser recordat i ens explica la història. Però la Marta no l’oblidarà mai. Junts s’han fet grans. Un altre parell, en aquest cas dues professores reusenques, s’han aplegat per donar cos a un somni: aquest conte il·lustrat que us presentem. Trini Fernández Falgàs l’ha escrit. Mercè Bessó li ha donat color. Què ha estat primer, el dibuix o la lletra??? Deixem-ho en supens. L’art, la infància, la vida, no serien res sense el misteri.

Crist del bon amor, 15è aniversari.

2011-03-28T20:53:00.006+02:00

Ja són quinze anys del Crist del Bon Amor i divuit de la confraria. Una edat molt dolça pel meu Crist i la majoria d’edat per la confraria. Per celebrar-ho em van convidar a fer un article que amb molt de gust vaig redactar. Expressa molt be el sentit que està tenint en la meva vida d’escultora. Transmeto les seves paraules tal i com han estat publicades en les seves pàgines:

“Cada Viernes Santo no falto a mi cita secreta con el Cristo del Buen Amor. Es una cita del corazón, con Cristo Nuestro Señor y el trabajo que realice con Él, algo muy especial. Porque aunque Él pertenezca a la Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de La Amargura, yo siempre seré la madre que le dio luz y Él mi hijo predilecto. Así somos los escultores que creamos hijos de madera, de barro de bronce… Como todas las madres estoy muy orgullosa de este hijo, que de una manera muy peculiar es Padre mío en el cielo.

A las tres de la tarde cumplo cita con el Crist de la Sang de Reus, mi ciudad natal, en la ceremonia de “les tres gràcies”. A las cuatro de la tarde estoy en Tarragona para ver a mi Cristo en la rambla nova y después contemplar su subida a la plaza del rey junto a los otros pasos de la procesión del “Sant Enterrament” de Tarragona. Me encanta lo bonito y bien cuidado que está. La magnífica alfombra de claveles rojos y los lirios o otras florecillas lilas que lo acompañan lo realzan con una elegancia especial. Son un bonito destello de naturaleza a su lado. Cada año está espléndido, cada año estoy contenta de verlo y me pregunto cómo habrán colocado las flores para la ocasión. Contemplo al Cristo y lo acaricio con la mirada silenciosamente de una manera que solo sabemos hacer y entendemos los escultores. Es una mirada que goza en recorrer su forma y entender como y porque está viva como lo está este Cristo. Es una mirada que penetra en el interior de la forma y capta la esencia que la da su fuerza. Me gustaría que quien lo mirara pudiera ver y sentir lo mismo que yo porque participaría de la parte más bonita de su existencia de Cristo del Buen Amor.

Es día de reencuentro con el Sr. José Manuel Núñez y sus compañeros, los otros cofrades que conocí quince años atrás, y otos nuevos que lo acompañaran en la procesión. Tengo la sensación de que no han pasado los años. Los veo de año en año igual de contentos y orgullosos de estar junto a mi Cristo que es el suyo. Nos saludamos y intercambiamos amables palabras, siempre al lado del Cristo. Ahora recuerdo la primera vez que hablé con el y me habló de este Cristo y de toda la lucha que estaba teniendo para llevar a cabo su proyecto. Me propuso un reto y a mi me encanta superar este tipo de dificultades y dar el máximo de mis posibilidades. Le puse toda la ilusión y energía de que disponía. Me dejé llevar por su idea con la que me identifiqué rápidamente para poder crear una figura muy especial acorde con el delicado encargo que me hacían y acorde con mis sentimientos. Me puse en situación y fui venciendo dificultades con fe y muchas horas de trabajo. El resultado lo podéis contemplar en este Cristo del Buen Amor, que por muchos mas años nos pueda acompañar a todos, sobretodo en el corazón, que es donde reside el verdadero amor.”

Centre de Lectura secció d'art.

2011-02-27T23:46:00.005+01:00

Aquest és el relleu que he fet per entregar a les persones que fan xerrades al Centre de Lectura organitzades des de la secció d'art. M'he basat en el logotip del Centre de Lectura perquè no perdi identitat i s'identifiqui tot i les variants de l'escut original en el que hi ha una rosa i una corona enlloc d'una paleta amb pinzells i pintura.
El primer convidat en rebre'l ha estat l'Antonio Quinteiro. Divendres passat va realitzar la seva conferència "Hipòtesis sobre l'art". Ens parlà de la relació de les màscares africanes amb l'obra escultòrica de Modigliani, feu un recorregut pels diferents artistes reusencs destacats i se centra en un estudi molt acurat i argumentat sobre la incògnita del què va passar veritablement en la mort del pintor Fortuny.

Revisa CL 2

2011-02-20T15:43:00.003+01:00

En aquesta ocasió el Centre de Lectura dedica la seva portada a un merescut homenatge a la Maria Martorell Gurrera, l’emblemàtica bibliotecària que ens ha deixat recentment. No fa massa que ja vaig publicar una fotografia del dibuix original de l’ex-libris que se li ha dedicat perquè el portin tots els llibres que formaran part del seu llegat cultural a l’entitat. Jo li dedico a ella en el meu particular homenatge possibilitat per la confiança que han tingut en mi d’encomanar-me una comanda tan especial.

Heros

2011-02-20T15:41:00.006+01:00

Heros és l'escultura que fa parella amb Afrodita. Aquest és el model en guix i plastelina per reproduir en pedra d'Ulldecona. És una nova versió vestida de l'Heros en bronze.

Escultures a Rubí

2011-02-06T17:11:00.007+01:00

Aquesta vegada he viatjat a Rubí en una d’aquestes fantàstiques exposicions que organitza el Mariano Andrés Vilella amb els seus alumnes i ex alumnes. Com sempre tan habitual amb ell i tan poc habitual en el món de l’art, les escultures són exclusivament de pedra i marbre.

Pedra 5

2011-02-05T19:39:00.005+01:00

De cada vegada és més evident la forma. La gestació de la pedra va avançant. Avui us presento un detall dels punts en el rostre i el model en guix i plastilina al costal de la pedra perquè es vegi com s’assemblen. Tot i que pot semblar fàcil el fet de passar punts, no ho és gens. És un treball molt laboriós que demana molta paciència i dominar la tècnica. S’ha de tenir una visió de l’espai molt important i una capacitat de síntesi que et permeti avançar amb decisió. Sinó és així, es pot convertit en quelcom desesperant. Els punts només són referències que caldrà unir amb molta cura. Mai són exactes i sempre n’hi ha algun que es mou de lloc o queda una mica més enfonsat.

Un conte: Mimo, l'osset estimat.

2011-01-30T22:29:00.005+01:00

Aquesta fotografia és d’un llibre d’esbossos que vaig fer fa un parell de mesos per poder realitzar els dibuixos per les il•lustracions d’un conte. És una història de creació molt bonica que em comportarà la meva primera publicació com a il•lustradora. El conte es diu: Mimo, l’osset estimat, i es publicarà abans de Sant Jordi. La Trinitat Fernández Falgàs és l’autora del text i la responsable de que hagi fet les il•lustracions.

Pedra 4

2011-01-25T23:32:00.006+01:00

Com en un somni, a poc a poc Afrodita va despertant a mida que la pedra desvetlla la seva forma que d’aquí a un temps serà definitiva. Es veu el joc de textures entre les marques dels punts.

Pedra 3

2010-12-17T00:00:00.006+01:00

Afrodita va naixent de la dura pedra d’Ulldecona. Està adormida. Una capa de pedra l’embolcalla i la fa màgica. Ara és quan es pot veure el secret de la pedra. El procés, que és el que mai podem veure en contemplar una obra acabada. M’agradaria retenir cada moment com a una escultura acabada... La fotografia em permet fixar aquests moments que ja no existeixen de la gestació de l’escultura en pedra.

Premi Ciutat d'Igualada Josep Campeny d'escultura.

2010-11-28T23:01:00.002+01:00

Igualada dedica una part important de la seva energia a mantenir viva la cultura. Aquest cop he estat seleccionada per formar part de l’exposició del premi d’escultura Josep Campeny 2010, integrat dins la convocatòria dels Premis Ciutat d’Igualada.
La mostra d’obres seleccionades podrà visitar-se fins l’onze de desembre d’enguany a la plaça de Cal Font, en l’horari següent: matins de dimarts a dissabte de 10 a 13h, i tardes de dilluns a divendres de 16 a 20,30h.

Pedra 2

2010-11-14T17:32:00.005+01:00

Poc a poc va naixent la forma en la dura pedra d'Ulldecona. Es poden apreciar els talls en la pedra fets amb las radial. Es veu una incipient siluata de la figura de noia que ha de sorgir poc a poc.

Pedra 1

2010-11-01T13:48:00.004+01:00

Aquest cap de setmana he començat a picar pedra després de molt de temps de no treballar aquest material. Tenia dos blocs de pedra d’ Ulldecona adormits al taller esperant ser treballats i ja arribat el moment. Tinc ganes de veure com va naixent la forma i els dos models de guix es transformen en la pedra. Els dos blocs han de donar vida a una parella d’escultures, Afrodita i Eros, que han d’embellir la llar de foc que tinc inacabada a casa. La pedra només te sentit per mi mateixa. És tan llarg i costós el seu procés que si la treballo és pel goig de poder-la tenir aprop.
He començat a picar Afrodita. La primera fotografia mostra la pedra amb un dibuix a llapis d’Afrodita, està esbossat per veure les proporcions i decidir on posar el sistema de punts per ser reproduïda. La segona fotografia mostra el punt on s’aguanta el sistema i els dos primers punts ja posats, els del colzes. Veure el seu procés només és qüestió de paciència.

Apunts de moviment

2010-10-28T19:49:00.005+02:00

Aquest cap de setmana el Centre de Lectura a dut a terme una activitat que el curs passat es va haver d’ajornar i ara ha recuperat el seu moment. Amb el títol “Sent el Centre”, el Centre ha obert les portes al públic en un recorregut pels diferents espais i seccions de l’entitat. Des de la secció d’art hi hem participat dibuixant al natural a les noies de l’escola de dansa. Aquí us mostro un exemple del resultat obtingut. Són apunts de moviment en els quals les ballarines estaven fent uns exercicis de barra al so de la música. Són apunts molt ràpids fets amb carbonet i amb un lleuger toc de color. En el més detallat, la ballarina es va prestar a posar un parell de minuts per poder definir millor la seva cara i el seu cos.

Model per reproduir en pedra.

2010-09-29T09:51:00.003+02:00

Avui us presento Afrodita en guix. Està feta per ser reproduïda en pedra d’Ulldecona. És una variació de la versió en fang i desprès en bronze de la figura que porta el mateix nom i que vaig presentar en aquest bloc fa un parell d’anys. Aqueta porta una roba lligada a la cintura i el cabell llarg. Es veu molt diferent de l’Afrodita original però està feta a partir del mateix model. Quan la vaig modelar en fang ja era pensant en la pedra. Sempre he volgut fer-ne les dues versions, la nua pel bronze, i la semi vestida per la pedra. Espero no tardar a començar a picar la pedra!!

Goigs de Sant Joan

2010-09-13T00:00:00.004+02:00

Avui us presento la il.lustració que he fet pels goigs de la parròquia de Sant Joan de Reus. Mossen Joan Roig i Montserrat ha escrit el text i Josep Fusté i Ferré ha compost la música. El dibuix del mig és el Sant Joan que hi ha a la parròquia, el dibuix de la part inferior és la façana de l'esglèsia a l'estiu. Al voltant hi ha quatre figures que representen diferents moments de la vida de Sant Joan explicats en el poema. Santa Isabel esperant el seu fill, Sant Joan Baptista amb el corderet, Sant Joan predicant la verirar i Salomé portant el cap de Sant Joan en una safata. Entre ells petxines de les que brolla aigua, simbolitzant el baptisme.
A més del significat religiós, els goigs formen tot un món en el col.leccionisme. D'aquest se n'han realitzat tres versions. La popular amb 2500 exemplars, l'edició en color amb 150 exemplars numerats i una d'artística amb 50 exemplars pintats a ma. Els he pintat en tinta xinesa de colors, tota una experiència en el món de la il.lustració.

Àgora

2010-08-23T21:23:00.005+02:00

Aquest agost he participat en unes jornades molt interessants realitzades a Alforja. Un tema comú: enguany "el metall". Una passió comuna: el dibuix i la pintura al natural. He gaudit dibuixant en la companyia càlica i amical dels artistes reunits a Alforja. Després l'exposició; l'Àgora. Aquest dibuix al pastel és un exemple del que vaig dibuixar. El metall hi és present. El seu títol és: "400 grams"!

Maella

2010-08-02T00:15:00.005+02:00

Aquest juliol he participat en una col.lectiva organitzada pel Mariano Andrés Vilella a Maella, poble natal de Pau Gargallo. Ha exposat ell com a professor de tots, alumnes i exalumnes del seu taller d'escultura en pedra de Barcelona. Una exposició única en la matèria i mostra de tota una sèrie de col.lectives ja realitzades en diferents poblacions. L'objectiu és donar a conèixer l'escultura en pedra realitzada amb el seu guiatge, ja sigui en el seu taller o en el de cada escultor, quan es tracte dels més veterans.
Ha sigut una inauguració molt simpàtica en la que hi ha participat tot el poble. Aquí les pubilles de Maella, les millors representants en la meva companyia, i la del meu relleu en marbre blanc de Carrara.

Blanca

2010-07-26T17:32:00.008+02:00

Aquests dies he acabat el modelat de Blanca a mig cos. Ha canviat considerablement des que vaig començar la peça a fira de Reus. Em falta coure-la i policromar-la. M'agrada com queden les fotografies del fang tendre. És quan la peça vibra amb més força. Porta l'emprempta fresca de l'artista, de la feina acabada de fer sense cap mena de transformació. Si podés les peces es conservarien i es veurien en fang tendre. Les lleis de la matèria no són les mateixes de l'esperit i s'han de seguir perquè la peça continui vivint i mantenint al màxim el seu esplendor. D'aquí a uns mesos espero poder presentar la peça completament acabada i a punt de poder exposar-se en un bon espai.

Maria Martorell

2010-07-20T12:12:00.005+02:00

Avui us presento un dibuix molt especial en forma d'ex-libris. Més endavant explicaré la història. M'he documentat i he viatjat a finals del XIX i principis del XX, he investigat que li agradava a la Mari per trobar la font d'inspiració. Aquest és el resultat.

Anna a l'estiu

2010-06-29T23:24:00.014+02:00

Us presento unes fotografies de l'aspecte que te la plaça Lluís Domènech i Montaner amb Anna al bon temps. Els arbres,la gespa... no inviten a passar-hi una bona estona? Una possibilitat és agafar un bon llibre i anar a seure en un dels bancs de la pláça i passar una estona agradable i relaxada. Per a mi seria perfecte. Enguany conec unes quantes persones que han publicat llibres i així coneixeria la seva obra...

Apunts de nu al natural

2010-06-14T23:12:00.008+02:00

Aquest curs he assistit a sessions de dibuix de nu al natural en un curs organitzat al Centre de Lectura de Reus. Ha sigut un retrobament amb un tipus de dibuix que feia anys no realitzava amb la intensitat d'aquest ja que ha Reus no hi havia la possibilitat de poder-ho fer. He realitzat apunts de 5,10, 15 minuts,i algun de mitja hora. Publico algun dibuix com a exemple del treball realitzat. M'ha encantat redescubrir la concentració necessària per trobar el traç més indicat que intenta captar la posició en l'espai de la model.

Dibuix a llapis.

2010-05-17T22:38:00.005+02:00

Avui us presento dos dibuixos fets aquesta temporada. Són dues senyores que feien el seu aniversari i els seus familiars van decidir de fer un bon regal amb un dibuix del seu rostre. M'encanta el retrat ja sigui dibuixat, modelat, pintat...

Exposició a Roda de Berà

2010-04-26T01:05:00.005+02:00

Dissabte 24 d'abril a les set de la tarda, vaig inaugurar una exposició individual d'escultura al Casal de l'associació Cultural Les Monges a Roda de Berà. La mostra es podrà veure fins el 9 de maig i estarà oberta mitja hora abans de cada un dels actes que se realitzi en l'entitat. Enguany és festa grossa ja que celebren el 25è aniversari de la Setmana Cultural i està ple d'actes variats i interessants.

Les ciutats del món

2010-04-26T01:04:00.005+02:00

S’han complert les expectatives i el llibre “Les ciutats del món” ha donat la llum aquest Sant Jordi en una bonica publicació de les edicions del Centre de Lectura. Va ser presentat pel Dr. Josep Murgades el passat 22 d’abril a la Sala d’Actes del Centre de Lectura a les 8 del vespre. En Murgades va parlar del sentit de la ironia, de tot el llarg procés dut a terme fins a poder tenir el llibre entre les nostres mans. Es va centrar en la importància de la literatura escrita per qui coneix amb profunditat els pobles, d’una literatura transmissora d’una identitat particular i enriquidora, d’allò que coneix qui ha llegit literatura d’un territori i que només ell pot copsar una realitat més rica quan s’hi endinsa, quan el visita, quan parla amb les seves gents... si ha llegit l’obra en qüestió. El dibuix i la fotografia complementen aquesta visió ajudant al lector espectador a formar-se una idea més propera a la realitat de cada indret.
Us adjunto la fotografia on es pot veure reproduïda la pàgina on hi ha el poble que he dibuixat: Vilanova de Prades. Us invito a que tingueu curiositat per conèixer aquest llibre, molt particular, tant com els minúsculs llocs a que ens invita a viatjar. Potser a partir d’aquí haurem d’inventar una agència de viatges que organitzi un itinerari per visitar-los i que ens ajudi a localitzar-los en el mapa, o podrem crear una web virtual que ens en doni més informació!

Enamorats

2010-04-12T22:57:00.005+02:00

Enamorats és l'escultura en marbre que presento al III Saló de Sant Jordi del Centre de Lectura de Reus. Aquest cop l'acompanyo d'una poesia de Joan Maragall que expressa molt be el sentit de l'escultura.

Les Minves de gener
Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.
Glòria dels ulls el cel, del pit les aures
són avui. Fins a cada moment sembla
que has d’esclatà’ en verdor les branques nues,
que l’horitzó ha d’omplir-se d’orenetes
i que s’ha d’embaumar tota la terra.
No sents una frisança dona? Digues:
no et sents la primavera a les entranyes?
Llença’t, doncs, al carrer: si t’hi trobesse,
te donaria un bes al mig dels llavis,
al davant de tothom, sense vergonya
de besà’ i ser besat, que avui n’és dia.
Som al mig de l’hivern: ahir glaçava,
demà les neus blanquejaran la serra.
La primavera és lluny del temps endintre,
pro un dia com avui n’és la promesa.
Si promesa tu em fosses, estimada,
ja cap mena d’hivern en mi cabria,
ni ara, ni després, ni mai, que portes
tu a dintre els ulls la primavera eterna.

Joan Maragall

III Saló de Sant Jordi

2010-04-08T01:08:00.003+02:00

Inauguració: dijous 8 d'abril de 2010 a les 8 del vespre.
La mostra es podrà veure entre el 8 i el 28 d'abril a la Sala Fortuny del Centre de Lecturan de Reus.

La Revista del Centre de Lectura

2010-03-30T17:42:00.005+02:00

Aquesta és la portada de la revista del Centre de Lectura en la seva nova aparició després d'un llarg període de silenci. S'inicia una nova etapa de la revista i m'omple de satisfacció haver dibuixat la primera portada. La portada és simbòlica de la nova època que viu la secció d’art fruit de la relació dels membres de la junta de la secció d’art i el president de l’entitat, el Jordi Agràs. Hem pogut iniciar un conjunt d’activitats novadores i reactivar la secció. La portada simbolitza la unió del dibuix artístic i del tècnic, les dues activitats que es fan per primer cop amb un apunt de nu al natural i un exercici de tangències de fons. Les sessions de dibuix de nu al natural feia molts anys que no es feia i ara es torna a fer. La geometria i el dibuix tècnic és el primer cop que es fa en un curs de formació de professorat de secundària i reconegut pel departament d’educació de la Generalitat de Catalunya.

Escultura a Reus: inauguració d'Anna.

2010-03-07T17:58:00.004+01:00

El fet d’haver creat i ubicat l’escultura “Anna” a la plaça Domènech Montaner de Reus, la meva ciutat natal, m’és motiu d’una gran satisfacció. Per a mi significa l’acompliment d’una fita important ja que em col•loca al costat d’escultors dels quals sento gran admiració i a la vegada m’apropa a la gent.
Avui m’han posat al costat de Joan Rebull i Josep Jassans, escultors que són d’un gran prestigi reconegut arreu i dels que podem contemplar diverses escultures en els carrers de Reus. Som tres generacions amb continuïtat. De Rebull admiro el seu concepte potent de l’escultura i una obra forta i decidida que es sintetitza en l’aforisme “una escultura és un forat a l’espai”. De Jassans, mestre meu a la Facultat de Belles Arts i amic, admiro la seva autenticitat i rigurositat en la seva obra, recordo quan ens parlava “d’aquella mica”...
Avui comença el poder estar aprop de la gent a través de l’escultura “Anna”. Propera a la gent del barri, a la gent de Reus i a tothom que passegi per la plaça i pugui contemplar l’obra.
L’espai és una plaça rectangular, envoltada de línies rectes. Un espai ordenat, equilibrat tranquil... D’aquí la idea de fer una obra que harmonitzi amb l’entorn i que li doni un cert toc d’humanitat per contrastar amb l’ortogonalitat dominant. L’escultura haurà de ser l’encarregada de vestir la plaça i donar-li vida.
El nom d’Anna ens fa observar una curiositat: A N N A. Es pot llegir d’esquerra a dreta i de dreta esquerra i no canvia el seu sentit. Això significa la dualitat unificada. El principi i la fi, la fi i el principi, de fora endins, de dins enfora, de l’interior de l’artista a la forma, de la forma a l’interior de l’espectador...”Anna” i el concepte de la meva escultura parteix d’aquesta dualitat materialitzada en el bronze que la configura i li dóna forma.
Quan treballo al taller ho faig des de l’interior de mi mateixa projectant cap a l’exterior. La forma és el resultat d’un treball que es produeix en el fons de l’ànima de l’artista i que surt enfora en forma d’escultura. El resultat és reflex del pensament interior de l’artista. La forma parla amb el llenguatge del silenci. La forma parla cap a fora. La forma és projecció de l’interior, d’una força invisible que es materialitza a la superfície de l’escultura.
Sota aquest principi l’escultura transmet un estat d’ànim constant que es correspon a una manera d’entendre l’art i la vida. No és fàcil aconseguir el que un vol, però és possible si es lluita amb constància i perseverança. El somni s’esdevé realitat. L’invisible es fa visible i es pot llegir amb la forma. La contemplació de la forma porta a l’espectador receptiu a comunicar amb l’esperit de l’artista que ha donat vida a l’obra.
El meu objectiu és transmetre la vida en la seva plenitud, en els seus aspectes més bells. Busco en l’escultura allò que està amagat en l’interior, en el meu, però que també ho està en el de cada persona. És allò que dóna sentit a la vida i que ens fa centrar en els aspectes més bells.
La contemplació serena i tranquil•la de l’obra permet captar a l’espectador una part de la força interior que m’ha permès realitzar l’obra. El llenguatge de l’art, el de l’escultura figurativa, és molt subtil i només apreciable a través de la sensibilitat. “Anna” ja forma part de l’espai urbà de Reus. És una dona de bronze que espero sigui propera a les persones, sobretot a la gent del barri que és qui la veurà cada dia. Des d’aquí invita a contemplar-la, a deixar que parli en el seu silenci, que parli directament a la sensibilitat de cada u.

Escultura pública "Anna".

2010-03-05T16:19:00.004+01:00

Ahir al matí vam col•locar “Anna” a la plaça Lluís Domènech Montaner de Reus. Us mostro unes imatges, primícies de demà, de la col.locació i de com ha quedat l'escultuira a la plaça.

Inauguració Anna

2010-02-28T21:20:00.007+01:00

Aquest dissabte 6 de març a les 6:30h serà inaugurada l'escultura "Anna" a la plaça Lluís Domènec Montaner de Reus. Em complau convidar a tots els seguidors del bloc i a tothom que tingui curiositat. Serà inaugurada per l’alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez i diverses autoritats de l’ajuntament de Reus.
Voldria dir que estic molt contenta, qui no ho estaria, de poder tenir una escultura que tothom pot veure. Espero que sigui la primera de moltes d’altres que la seguiran.

Un resultat interessant

2010-02-12T11:51:00.005+01:00

Modelar en directe ha sigut tota una experiènia. Ha estat passar de la intimitat del taller al moviment de la gent que encuriosida mirava com modelava. Em vaig haver d'esforçar en pensar que estava jo sola, que no hi havia ningú més que la model, el fang i jo. Com que m'agrada molt l'escultura, aviat em vaig centrar en treballar. El canvi d'espai em va suposar un grau més alt de dificultat en concentrar-me. La gent, el moviment, el soroll, la música... però com que una és molt tossuda, aquí teniu el resultat de dos caps de setmana intensos en forma de dos "caps" modelats en fang.

Escultures en directe

2010-02-01T21:37:00.005+01:00

Avui us presento unes fotografies d'unes escultures que estic fent en directe al 11è Saló d'Art que organitza fira de Reus i en la que també es pot contemplar una petita mostra de la meva escultura.
Es podrà veure aquest divendres de 5 a 9h i dissabte i diumenge d'11 del matí a 9 de la nit.

Les ciutats del món

2009-12-24T15:54:00.004+01:00

L’exposició que avui us presento, “Les Ciutats del món”, és el resultat preliminar d’un projecte engrescador que va començar a dinamitzar-se aquest estiu passat. S’emmarca dins de les activitats del 150è aniversari del Centre de Lectura amb un objectiu complex que pretén vincular les diferents seccions de la casa i relacionar el passat amb el present.

Per una banda es vol reeditar el llibre de Josep Iglésies, “Les Ciutats del món”, publicat el 1948 per l’editorial barcelonina Arca. Llibre de caire irònic que anomena “ciutats” a indrets minúsculs del nostre territori com poden ser Celma, Els Cogullons o Gallicant... En total divuit indrets repartits en diferents comarques tarragonines. Per altra banda, es vol donar una nova interpretació a la visió original que ens donà el seu autor fa més de cinquanta anys. Divuit escriptors, divuit dibuixants, divuit fotògrafs, cada u amb la seva visió particular sobre el tema. La secció de literatura, la secció d’art, la secció de fotografia i la secció excursionista unides en un projecte comú. En total cinquanta-quatre autors nous que s’afegeixen al llibre original per donar-nos l’oportunitat de recrear aquests indrets perduts i oblidats. Alguns d’ells destinats a desaparèixer, altres més afortunats, amb una dinàmica transformada que porta a una nova vida diferent de la d’aquells anys.

Primer s’ha hagut de recopilar el material. Des de la secció d’art hem buscat els artistes, i hem ajudat al muntatge de l’exposició per presentar una mostra de qualitat i atractiva a l’espectador en forma dels divuit panells que es poden contemplar més un de situació dels llogarrets en un mapa del territori on estan situats i una vitrina amb el llibre original. Després vindrà la publicació del llibre que es preveu pel Sant Jordi d’aquest any entrant.

La meva participació ha consistit en la coordinació dels dibuixos i de l'exposició juntament amb els membres de la secció d'art, i en la realització del dibuix de Vilanova de Prades.

Anna modelada.

2009-12-11T13:44:00.007+01:00

Be, per fi us puc presentar la figura acabada de modelar. Continuo amb la idea de l’entrada anterior: “acariciar la forma amb la mirada”. Una part molt emocionant en el modelatge és deixar-se emportar per la contemplació de la figura per ella mateixa, sobretot quan l’escultura ja està acabada. Cada punt de vista, cada detall, cada petit fragment te la seva vida i el seu interès propi.
Basant-me en el concepte de que l’escultura és un dibuix a l’espai, el contrasto amb el del dibuix d’ un únic punt de vista. L’escultura en te infinits. D’aquí que en la contemplació de l’escultura és imprescindible el moviment.
És mirar la immobilitat de l’escultura des de la mobilitat. M’explico: miro a la figura sense moure’s. La vista en fa un recorregut aleatori guiat per la intuïció. Un cop feta aquesta mena d’exploració, em moc voltant la forma a gust, també de forma aleatòria, per allà on em cridi més l’atenció.

Detalls

2009-12-02T20:22:00.006+01:00

Com que sempre poso fotografies des del mateix punt de vista, avui he decidit centrar-me en els detalls i així permetre que la vista acariciï la forma. És molt difícil que la fotografia transmeti el que vull expressar: és una experiència tridimensional i en moviment . Amb això podeu compendre la limitació enorme que suposa la fotografia. M’esforçaré en intentar transmetre una vivència experimentada en la contemplació de la forma tridimensional. Penso en les paraules de Rudolff Arnheim en la seva introducció a Arte y percepción visual, quan parla de que la dificultat del llenguatge parlat o escrit en la seva intenció de transmetre categories artístiques, es troba en que molts conceptes no han estat categoritzats i realment falten les paraules adequades per a poder-los transmetre. Així em sento jo per explicar part del que experimento quan realitzo una escultura. El que vaig a explicar ocorre en el moment que l’escultura ja és correcte i amb més mesura a mida que es va acabant el modelat. En finalitzar és important fer una bona sessió “d’acariciar la forma amb la mirada”.

El modelat "d'Anna"

2009-11-25T18:32:00.005+01:00

Com és habitual ofereixo la possibilitat de portar un seguiment del procés de modelat de l’escultura i aquestes fotografies són el testimoni de l’avenç en la tasca creativa de la construcció de la figura. És l’etapa més llarga i lenta. Entre sessió i sessió tinc la sensació de no avançar. Un dia em centro més en la posició de les caderes, un altra en situar els genolls, un altra en la posició dels braços, diverses sessions per establir la posició del cap i la definició dels trets de la cara, tenir cura de que la figura planti amb correcció i decisió... No hi ha normes fixes i precises, la vista va on creu que és més necessari. La intuïció em diu en tot moment el que s’ha de fer, això si, sempre lligada al raonament de fer l’escultura desitjada. El que capten els sentits dirigeix el treball amb un objectiu clar: aconseguir una escultura viva, palpitant, harmoniosa, serena, una escultura equilibrada en tots sentits. Al mateix temps que em porta el gaudi personal de crear-la, el meu objectiu és que qui contempli la seva imatge pugui participar de l’emoció de donar vida a la seva forma més enllà de la matèria que l’ha vist néixer i que arribarà a l’espectador transformada en bronze desprès de passar tot el procés tècnic.

L'Anna en fang.

2009-10-29T14:22:00.007+01:00

Aquesta fotografia és l’estructura amb la que he iniciat l’escultura “Anna”. Les demès corresponen a diferents moments del muntatge del fang en la mateixa. L’esquelet d’una figura mida natural o de 1,85 cm com aquesta, és sempre el mateix: una barra de ferro amb una torsió per la zona on ha d’anar la cadera com s’aprecia en la fotografia. Un triangle soldat o travessant el ferro principal indica on aniran el ombros. Damunt seu s’hi lliguen amb filferro els alambres, les barilles o ferros on s’hi col·locaran el braços quan aquests són caiguts. Si el braç ha d’anar aixecat cal que la barilla sigui rígida i soldada al triangle dels ombros. Per evitar quilos de fang i facilitar el muntatge es lliga una tela metàl·lica en la zona del cos i pot anar també en la zona dels malucs. És imprescindible col·locar creuetes de canya en les zones que es preveu més pes repartides equitativament. Poso una fotografia de l’estructura d’una ma a proporció de l’escultura en qüestió. És convenient lligar un tros de canya en la zona del cap perquè la col·locació del fang sigui en un esquelet sòlid.
Aquesta etapa és la més espectacular i ràpida, si tenim en compte que després les hores passen ràpidament sense mesura possible si un està ficat de ple en la realització de l’escultura.

Trasllat en camió grua.

2009-09-24T13:16:00.002+02:00

Avui us presento el trasllat de l’escultura gran de pedra que decideixo batejar com a “Eternitat” i de la qual podeu contemplar un detall a la portada d’aquest bloc. És símbol de la permanència i força de la pedra més enllà del pas del temps. No hi ha marxa enrere. El seu viatge no te retorn, com la vida quan s’escola del nostre cos. Ella va més enllà i resta impassible, eterna, desafia el pas del temps imparable pel dels humans.
La vaig començar fa uns quants anys i encara no està acabada. No m’importa. Si arriba el moment ja l’acabaré i sinó, ja parla prou per ella mateixa, no passa res. Te l’essència, el detall el pot fer la imaginació al contemplar la forma... o la meva ma d’escultora si arriba el moment. En la primera fotografia s’està enlairant. Deixo enrere el meu primer taller amb molta pena, està ple de molts records... La segona fotografia és l’arribada a la nova llar on ha de romandre presidint l’entrada. Una etapa nova i que se que serà molt diferent, plena d’expectatives molt positives que han de venir.

L'Abel

2009-09-07T11:24:00.009+02:00

L’Abel és el petit de tres germanets als que he fet el bust. Avui us el presento tot i que fa uns mesos que el vaig acabar. Podeu contemplar el procés en una selecció de diferents moments del modelat. M’agrada que es pugui veure el que mai es veu en una escultura, el resultat que sessió a sessió s’esborra en el treball del dia posterior.He passat estones molt agradables amb ell i amb la seva mare mentre el modelava. És el primer nen que retrato a la casa nova. Ho he fet en unes condicions excepcionals ja que ha estat modelat al menjador de casa perquè el recent trasllat no m’ha permès tenir el taller condicionat per poder treballar amb nens aquest hivern.

Nova represa

2009-07-22T16:13:00.003+02:00

Be, després de mesos de silenci ja puc dopnar informacions satisfactories del motiu de em va conduir a tallar les publicacions en el bloc.
M'he tret dels oposicions de secundària de professora de dibuix i estic molt contenta perquè he rebut una bona recompensa a tot l'esforç realitzat durant aquest temps.
Avui només escric aquest apunt amb moltes ganes de continuar publicat noves idees i nous projectes. En tinc tota una colla que poc a poc aniran trobant es seu espai en el bloc.

Temps de silenci

2009-03-12T10:33:00.003+01:00

Contra els meus desitjos ha començat una etapa en la que no puc publicar tants missatges degut a questions personals. L'esforç que estic realitzant espero que em permeti més endavant continuar amb més força i tornar renovada per realitzar noves aportacions al bloc respecte a la meva dedicació a l'art. Espero que els seguidors del bloc siguin pacients i entenguin que en determinats moments cal prendre aquestes decisions. És una pausa per un nou recomençar.

Dibuixos

2009-02-13T13:27:00.004+01:00

Avui us vull presentar una col.lecció de vuit dibuixos que he fet amb molta il.lusió. Avis, àvies, mares, nens, nenes i gossets combinats en diferents composicions. El llapis ha sigut la meva eina de treball. La línia acurada se centra en el volum del cos i s’atura en el rostre i les mans, màxima expressió humana.

Les dues germanes en bronze

2009-01-10T12:55:00.004+01:00

Després de quatre mesos de transformació, us puc presentar l'Aina i la Marta de bronze completament acabades. Eternitzada la seva infància per la posterioritat, romanen ja a la nova llar familiar, motiu de satisfacció de pares i de filles. Jo les he modelades i he passat bones estones de treball amb elles. Ara que estan acabades en bronze tan sols les he pogudes contemplar breus moments en el meu estudi. Aviat han vingut a emportarse-les. Jo em quedo amb la recança d'una mare que li marxa un fill a fer una nova vida... Vull destacar quan les van venir a buscar. Cada nena va anar de seguida a contemplar el seu bust amb cada somrient. El millor per a mi com a escultora, és contemplar l'expressió dels seus rostres menuts, capaços de parlar amb més força que les paraules. Desitjo que les gaudeixin per molt de temps. Se que quan seran grans els hi farà més il.lusió de la que ja els hi fa ara.

La Clàudia acabada

2008-12-17T13:53:00.007+01:00

Avui us presento l'escultura de la Clàudia acabada de modelar. Ja heu vist tot el procés, ara només falta contemplar el resultat final. Em falta buidar-la, deixar que s'assequi, portar-la a coure i fer-li una pàtina per poder-la portar en alguna futura exposició. Així com el retrat de les dues germanes estava pensat per fondre en bronze, el bust de la Clàudia serà una terracotta.

El meu bloc fa un any

2008-12-04T17:05:00.003+01:00

Un any de bloc i un primer aniversari. Un temps que he dedicat a compartir part de mi mateixa amb unes il·lusions transmeses d’una forma que considero atractiva. 55 entrades, moltes setmana a setmana, alguna més espaiada, per diferents motius que m’ho han impedit. Un bloc que “m’ha enganxat” i que estic contenta d’escriure i de que pugui arribar a qui tingui interès i curiositat en el que faig. Desitjo que aquest segon any de bloc, que tot just comença, sigui fructífer com el primer, i més, si pot ser. Trobaré el temps i la “notícia “ per escriure setmana a setmana com en el primer any? La meva situació personal és una altra ben diferent, i el temps, apreciat tresor que tan aviat se m’escapa, em va més escàs que no m’anava!. Les ganes i són, o sigui que endavant.

Blocs de pedra

2008-11-20T15:40:00.005+01:00

Avui us presento el que ha de ser la continuació d'un projecte que vaig començar la primavera passada quan vaig modelar l'Eros i l'Afrodita. Qui ha seguit aquest bloc des d'un bon començament en te bona coneixença. El meu objectiu era primer modelar-los en fang i posteriorment passar-los a pedra. Quan vaig realitzar l'exposició al Centre de Lectura els vaig presentar en bronze tal i com es pot apreciar en fotografies de la mostra. Aquí podeu veure els dos blocs de pedra d'Ulldecona a punt de ser esculpits. Tardaré encara ja que abans he d'adaptar ambdues figures per poder esser reproduïdes. Poc a poc podreu seguir la seva transformació en pedra. Alló que diuen:"...Més val una imatge que mil paraules"...

Un projecte de futur

2008-11-18T15:05:00.007+01:00

Tinc un projecte i sóc tan impacient que el comunico quan encara no ha nascut. El tinc en el meu pensament i sento que com més temps passa, més força te i més desitja sortir de mi i donar-se a conèixer. Seguiré el meu impuls comunicatiu i l'exposaré el més clar possible. Encara quasi no he parlat de la casa-taller nova on estic vivint des de finals d'agost. Amb ella he aconseguit complir un somni. Puc viure i treballar en un espai gran on tots els meus projectes i poden tenir cabuda. El meu objectiu és poc a poc anar donant vida a aquest espai. No vull limitar-me a mi mateixa, desitjo compartir part d'aquest espai amb persones que hi estiguin interessades. D'alguna manera he d'aconseguir compartir-l'ho. D'aquí la idea del meu projecte"Compartir cultura". La meva proposta inicial és organitzar trobades culturals amb l'objectiu de compartir alguna cosa interessant el més propera possible al fet artístic. Compartir idees, l'obra artística, un projecte, unes fotografies,una trobada d'amics... el que cada persona interessada estigui disposada a compartir i a transmetre. Desitjo oferir l'espai a un lloc alternatiu al convencional que apropi a les persones amb una inquietud similar i els hi permeti compartir el que tantes vegades s'ha quedat dins d'un mateix. Espai d'obertura, de compartiment d'experiències i vivències de forma desinteressada amb l'objectiu d'enriquir-nos i satisfer una inquietud que et fa anar més lluny de tu mateix per acomplir una curiositat del fet cultural.

La Clàudia

2008-10-30T15:36:00.001+01:00

Hi ha escultures que les realitzo de forma continuada i altres que a estones. Aquest és el cas d'aquesta noia. Us presento dues fotografies del procediment. Ara ja em falta poc. Espero poder presentar-la acabada en una entrada al bloc no gaire llunyana.

Per cert, si sóu observadors veureu que la fotografia més antiga està presa al mas i la més recent al nou taller de Castellvell.

Les dues germanes

2008-10-16T13:02:00.000+02:00

Us presento a l'Aina i a la Marta reals al costat del seu bust acabat de modelar. He passat un estiu molt agradable al seu costat i al dels seus pares, molt il.lusionats en tot el procés de realització dels bustos de les seves filles. M'encanta realitzar retrats de persones i més encara quan veig que els interessats estan contents en tot el procés. Tindran un bon record per tota la seva vida.

Els bustos ara estan en la foneria per convertir-se en bronze. Estaran fosos per Nadal. Abans de que acabi l'any inclouré les fotografies perquè pugueu veure la fase final del procés de modelat i fosa dels bustos en bronze.

La Marta

2008-10-16T12:59:00.001+02:00

Aquesta és la Marta, la germana petita de l'Aina. Les he modelades totes dues juntes. Una estona amb una, una estona amb l'altra. També podeu veure el procés i comprovar com poc a poc va naixent i es va formant el rostre fins a adquirir l'expressió que identifica a la nena.

L'Aina

2008-10-16T12:56:00.001+02:00

Aquest estiu ha sigut molt intens. Com que no he pogut publicar entrades al bloc del procés com ho he fet en altres ocasions, avui us presento a l'Aina. Es pot veure tot el procés de modelat de forma contínua. Aquí és visible el que no es pot veure mai en una obra completament acabada.

El nou Estudi

2008-10-15T12:28:00.002+02:00

Aquest agost m'he traslladat a la nova casa-taller a Castellvell del Camp. D'aquí el temps de silenci en el bloc. He prioritzat organitzar-me els diferents espais per recomençar una nova vida que canvia en molts aspectes. Aquest n'és un de molt important perquè passo d'un espai molt petit on ho tenia tot atapit, a un espai molt ampli que compta amb diferents àmbits per organitzar-me amb comoditat . He començat ordenant les prestatgeries de les escultures en una part del que serà la futura sala d'exposicions permanent de la meva obra escultòrica. Avui us presento aquestes fotografies on es pot començar a veure l'aspecte que te tot ben posat, tal i com m'agrada que estigui.

Individual a Ulldemolins

2008-09-08T19:39:00.001+02:00

He tingut un estiu mogudet. Després de la cloenda de l'exposició a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus, escalonadament he anat recollint els fruit d'aquesta mostra amb molta il.lusió. Les escultures van tornar al meu estudi del mas de la Padrineta per anar terra endins al Casal D'ulldemolins. L'exposició va viatjar en versió reduïda a aquest indret tranquil al peu del Montsant, poble natal del meu para que va acollir les meves escultures del 25 de juliol, diada de Sant Jaume, patró del poble; fins el 25 d'agost. Publico unes fotografies perquè es pugui veure com va quedar la sala amb les meves escultures.

Inauguració Art Constantí.

2008-06-28T22:14:00.002+02:00

Art Constantí ha inaugurat una nova sala d'art a Reus i tota la casa. En l'espai de l'antiga botiga de marcs de quadres i pintures s'han construït una casa nova que disposa de diversos espais per continuar i ampliar el negoci familiar. Galeria, marcs, motllures, restauració i material bàsic de pintura és el que ens ofereix. Tot està pensat i estudiat perquè el client estigui ben atès en un espai molt agradable. Han sigut molt valents d'atrevir-se a fer una obra tan important en plena crisi. És necessari que es duguin a terme iniciatives d'aquest tipus i que la gent sàpiga valorar-ho i respondre adequadament.
Jo participo en l'exposició col·lectiva d'inauguració mostrant cinc escultures. Estan ubicades entre els dos espais de que disposa la galeria i sobre unes peanyes de metacrilat que centren l'atenció en la peça. Des d'aquí els hi desitjo el millor en la nova empresa que ahir van començar per donar un toc de culturalitat a la festa major de Sant Pere de Reus.

Després de l'exposició.

2008-06-28T00:10:00.001+02:00

Aquest és l'aspecte que va tenir el meu taller després de l'exposició. Tan boniques que es veien a la sala Fortuny, tornen a estar atapides a casa seva. No tinc més espai per posar-hi res més. Moltes vegades he mogut les figures per trobar una mica de lloc per encabir una escultura nova. Crec que ja he arribat al límit. Totes les escultures juntes, les exposades a Reus i a Terrassa, més les que tinc habitualment, és la primera vegada que estan reunides al mateix espai. Està tan curull d'escultures que no s'hi pot treballar. Els bancs de treball serveixen d'estanteries per posar les escultures que ja no hi caben. Aviat les vaig repartir. Les que me les havien deixat per l'exposició ja estan en les seves cases i les demés han trobat una mica de lloc perquè pugui tornar a treballar.

La secció d'art del Centre de Lectura.

2008-06-15T19:45:00.000+02:00

Aquest dilluns a les 8h del vespre, presentaré un nou bloc al Centre de Lectura: “Centre de Lectura, secció d’art”. Està destinat a tots els membres de la secció que hi vulguin prendre part amb l’objectiu d’estar units i compartir informació amb les avantatges que ofereix l’internet actual. Ens permetrà estar units en la distància i conèixer les activitats artístiques i inquietuds dels diferents membres que hi vulguin participar. Si abans els artistes es reunien en tertúlies en cafès, en l’actualitat impera l’aïllament i la dispersió ja que és molt difícil fer-ho: no queda temps. La vida moderna fa que tots tinguem multiplicitat d’obligacions i compromisos que ens separen. Utilitzant una eina poderosa i per explotar, un bloc, podem aconseguir vèncer aquestes barreres i, a la vegada que ens podrem comunicar, podrem compartir-ho amb tothom que miri el bloc en la xarxa.

Síntesis d'una xerrada.

2008-06-03T00:33:00.000+02:00

El més difícil de tot per a mi és expressar en paraules el concepte de la meva escultura. L'escultura i l'art parlen en el seu propi llenguatge que va més enllà de la paraula. El missatge que transmeten, les sensacions... tenen força en la contemplació en directe de l'obra tridimensional que no pot reproduir el llenguatge de la paraula. Tot i això vaig intentar transmetre el concepte més enllà de la imatge de l'escultura, el concepte que em guia a crear, a donar forma i vida a la meva obra, en la xerrada que coincidia amb la meva exposició. Vaig fer un combinat d’imatges i frases que em són significatives i que van servir-me per explicar el que significa l’escultura i l’art per a mi íntimament lligat amb la vida i els sentiments. Només apunto la síntesi conceptual:

La lluita constant en el que crec i sento encara que sigui contracorrent.

La guia de saber que val la pena perquè és autèntica. L’ideal de superar totes les barreres.

L’escultura que m’atura el temps el qual s’esdevé elàstic segons els interessos de cada u.

La serenor que permet realitzar i expressar el que un vol amb autenticitat.

Imatges de la inauguració

2008-05-31T01:26:00.001+02:00

El Jordi Agràs, president del Centre de Lectura, la Josepa Filella, presidenta de la secció d'art del Centre de Lectura i jo mateixa com a autora de la mostra, vam realitzar la presentació de l'exposició davant un bon nombre d'assistents que van desfiar la pluja que queia aquella tarda després de mesos de sequera. Després de fer-me una bona presentació em va tocar a mi. Em vaig apuntar un guió fet de tal manera que no podés llegir perquè considero que comunica molt més l'espontaneïtat del discurs.
Us ofereixo diverses imatges on es poden veure part dels assistents amb el bo que te una fotografia espontània que capta les coses com són.

Escultura, una mirada a la bellesa de la vida.

2008-05-19T09:36:00.001+02:00

Aquest és l'aspecte que te la meva exposició d'escultura que s'està celebrant a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. Sempre m'ha agradat realitzar fotografies generals de com queda l'exposició ja que et permet recordar la mostra i estudiar l'espai amb la distribució de les obres d'una manera única i irrepetible en cada exposició. És una sala molt bonica i molt ben pensada per fer tot tipus d'exposicions, crec que molt ben pensada per exposar el meu tipus d'escultura, el que s'havia fet tots la vida i que m'agrada fer. És de destacar l'enorme claraboia que hi ha en el sostre pensada per la contemplació de l'escultura amb llum natural del sostre, la millor per contemplar una figura i poder-la apreciar amb la llum més bona per veure be la forma i els matisos que permet la llum quan acaricia la superfície de les escultures.

En aquesta ocasió dedico aquesta exposició a la meva mare que va morir el passat mes de setembre. Ella sempre em va recolzar en la difícil tasca de lluitar per ser l'escultora que soc i per fer el tipus d'obra que faig. Li hagués agradat ésser entre nosaltres i jo l'he volguda tenir molt present i amb la seva presència molt viva. Per aquest motiu he posat el seu bust a la presidència de l'exposició. Ella està al centre i al costat hi te les últimes escultures que he fet. Així li faig saber que continuo sense rendir-me amb nous aires i ganes de continuar fent el que més m'agrada: mirant els aspectes més bells de la vida i intentant donar-los una vida que va més enllà de la nostra amb la plasmació tridimensional en el temps d'un ésser humà. Gràcies per donar-me la vida, per donar-me l'oportunitat de compartir-la amb tu, pel teu infinit amor i per donar-me suport en el que crec.

Xerrada didàctica

2008-05-14T09:08:00.001+02:00

20 de maig de 2008 Xerrada didàctica: "L'escultura, una mirada a la bellesa de la vida"

a les 8h del vespre a la sala d'actes del Centre de Lectura.

En motiu de la meva exposició i de que la secció d'art del Centre de Lectura ha organitzat un cicle de xerrades didàctiques aquesta temporada, dimarts vinent em toca a mi. Considero que no està prou fet per a mi mostrar-me d'aquesta manera al públic. No m'he sentit mai còmoda essent el centre d'atracció parlant, tocant o cantant en solitari. Si es tracta de presentar la meva obra és diferent. L'escultura la treballo a la intimitat del meu taller, després només es tracta de mostrar-la i acompanyar-la. En el cas de la xerrada em toca mostrar-me a mi en directe. No m'hi podia negar i en el fons m'és molt positiu saber que confien en mi i em donen aquesta oportunitat. M'hi he posat amb ganes de fer-ho el millor possible amb la intenció d'expressar part del meu pensament vers l'escultura, l'actitud de vida que prenc en conseqüència i el que estic fent darrerament per intentar difondre i donar a conèeixer la meva obra.

Inauguració a Terrassa:"Mirar l'Espai".

2008-05-14T09:07:00.002+02:00

Tres escultores a Terrassa: Mercè Barreiro, Mercè Bessó i Alícia Iglésias. Inauguració passada per aigua però substanciosa i interessant. Va fer el que més falta feia: ploure a bots i barrals tot el dia. Quan em dirigia a Terrassa des de Reus cap a la inauguració em preguntava que si realment es faria i que si el meu viatge serviria d'alguna cosa. Sí, es va fer i tot i no ser una inauguració multitudinària vam tenir l'ocasió de compartir una estona agradable entre les escultores, l'organització, alguns amics, artistes a Terrassa i els assistents en general.

Inauguració: "Un cant a la pedra".

2008-05-14T09:07:00.001+02:00

Aquí tenim al Mariano presentant l'exposició "Un cant a la pedra" integrada per els seus alumnes i ex-alumnes del seu taller a la Zona Franca de Barcelona. És un goig veure totes les escultures esculpides en pedra i marbre al costat del gran mestre de la pedra. Des d'aquí agraeixo la vitalitat i l'entusiame del Mariano per ensenyar-nos a tallar la pedra i per ser l'aglutinador de tots nosaltres. Ell ha volgut que les pesses engendrades al seu taller s'obrin als ulls del públic. No és gens fàcil reunir un grup tant nombrós d'escultors en una mostra com aquesta, fa falta molta energia i entussiame per aconseguir-ho.

Exposició a Terrassa

2008-05-08T23:44:00.000+02:00

Inauguració: dissabte 10 de maig a les 7h de la tarda

Casa Soler i Palet
La Sala Municipal d'Exposicions de la Casa Soler i Palet està prioritàriament destinada a exposicions d'art organitzades pel departament d'Arts Visuals. El seu ús es cedeix, extraordinàriament i si la programació ho permet, a entitats ciutadanes sense ànim de lucre i integrades en l'àmbit d'actuació de l'Institut Municipal de Cultura i Esports que vulguin realitzar exposicions divulgatives o actes diversos d'interès general. En aquest cas, l'entitat organitzadora es farà càrrec de les despeses de producció i difusió que se'n derivin de la pròpia exposició.Queden excloses de l'ús propi dels espais de la Casa Soler i Palet les activitats comercials, religioses o polítiques.L'accés a l'activitat és gratuït i lliure per a tot el públic.

Exposició actual
Mirar l'espai Alícia Iglesias González • Col·legiada No. 2605Mercè Bessó Carreras • Col·legiada No. 2394Mercè Barreiro Miró • Col·legiada No. 997Del 2 al 26 de maig de 2008Inauguració: dissabte 10 de maig a les 7 de la tardaOrganitza: Ajuntament de Terrassa – Cultura i COLBACAT. Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya amb Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, i Diputació de Barcelona – Xarxa de MunicipisL'espai és l'element que envolta el volum i l'obliga a definir-se. En el diàleg que es produeix entre l'espai i el volum, la mirada de l'escultor ésl'encarregada d'arbitrar l'equilibri del buit i el ple per tal de definir-ne la forma final de l'obra.Aquesta exposició, diversa en tècniques i procediments, vol fer palès la manera d'ocupar o desocupar l'espai com a vehicle que ens permet endinsar-nos en les mirades discernidores prèvies al resultat final que han realitzat les autores sobre les seves peces.Comissió de Cultura • COLBACAT. Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya.
Adreça, contacte i horaris
Casa Soler i PaletCarrer Font Vella, 2808221- TerrassaTel. 93 783 27 11Fax 93 739 74 00e-mail: http://www3.terrassa.cat/Front/final/mail%20to:soleripalet@terrassa.catDe dilluns a divendes, de 9 a 15h i de 17 a 20.30hDissabtes, d'11 a 14h i de 18 a 21hDiumenges i altres festius, tancat
Per a més informació d'exposicionshttp://www3.terrassa.cat/Front/final/mail%20to:TerrassaArtsvisuals@terrassa.cat

Una mirada a la bellesa de la vida

2008-05-02T22:48:00.000+02:00

Avui us presento el catàleg de l'exposició que he de fer al Centre de Lectura de Reus. És signifivativa l'escultura que he escollit per la portada perquè la nena que m'ha fet de model és alumna de dansa del Centre de Lectura i alumne meva a l'escola on treballo i que consti, molt treballadora, brillant i responsable. L'escola de dansa del Centre de Lectura és de les més potents de la ciutat i crec que d'aquesta manera està molt ben representada.

És una exposició que fa molts anys que em feia il.lusió fer i que després d'una etapa personal molt complicada, per fi arriba a materialitzar-se. Per a mi te tota una petita història que necessitaria un capitol a part per explicar.

Dades destacades:

Sala Fortuny del Centre de Lectura

C/Major 15

43201 REUS

Del 9 al 31 de maig de 2008

Inauguració: Divendres 9 de maig a les 8h del vespre.

Horari:

de dilluns a dissabte: tardes de 18 -21h

festius: matins de 11-13h i tardes de 18-21h

Xerrada didàctica:

"Una mirada a la bellesa de la vida"

dimarts 20 de maig a del 8h del vespre a la sala d'actes del Centre

Jordi Agràs escriu:
Un dels objectius del Consell directiu del Centre de Lectura i, per tant, del seu president, és omplir la Casa d’activitat cultural. Un segon objectiu, potser més important que el primer, és facilitar que els propis socis de l’Entitat desenvolupin ells mateixos aquesta activitat. És per això que em plau especialment presentar aquesta exposició de l’admirada escultora Mercè Bessó perquè, a banda d’un fer treball d’una qualitat impecable, els resultats del qual els podeu gaudir a la Sala Fortuny, sé que li fa veritable il·lusió. M’ho confessava ella mateixa fa uns dies al mateix Centre, quan va iniciar l’estudi sobre la vida i l’obra de Joan Rebull i va veure quina havia estat la relació del gran artista amb el Centre de Lectura va marcar-se com a fita fer-hi ella mateixa una exposició.
I l’entenc perfectament, i som molts els que la podem entendre perfectament perquè alguna vegada a la vida hem pensat i hem sentit el mateix. El que m’agradaria destacar, però, és que quan ho aconsegueixes t’adones que tot plegat no és un objectiu més que un cop superat et permet pensar amb un altre, que no és un foc d’encenalls, sinó que haver aconseguit aquesta fita reforça els teus lligams amb l’Entitat, els segella, i a partir d’aquí s’obren múltiples camins i activitats per organitzar i participar, per sentir-te part viva de la Casa.
Això és el que t’espera, Mercè. I precisament gràcies al compromís que adquireixes, gairebé sense adonar-te’n, en fer la teva primera exposició al Centre de Lectura, aquest lligam invisible, que malgrat que costi de veure hi és, la resta de socis i de ciutadans podrem continuar gaudint de l’evolució del teu art: un art serè, sòlid, amb fonament, que atrau perquè sintetitza un alt grau d’exigència i una sensibilitat extrema que ratlla la perfecció; que com els bons vins, millora amb la pàtina que li dóna el temps.
Gràcies per deixar-nos compartir amb tu el resultat de tot aquest esforç. Estic convençut que d’aquí uns anys hi haurà un jove escultor o una jove escultora que voldrà exposar la seva obra al Centre de Lectura, enderiat o enderiada en seguir els passos del seu referent en qui s’emmiralla, Mercè Bessó.
Jordi Agràs
President
Abril 2008

Josepa Filella escriu:

Podríem dir que d’art, el que se’n diu art, només n’hi ha un: se’l pot classificar segons diverses escales de valors: per estils, corrents, ordres, èpoques, modes, etc.. el que se’l pugui qualificar d’art no rau en que sigui més o menys figuratiu, abstracte, surrealista o avantguardista, sinó que se’l distingeix per la seva autenticitat, per la seva sinceritat en la concepció i en el procés de la realització. És a dir que surt directe de la consciència de l’artista sense disfresses oportunistes o paranys per tal d’assolir fites convencionals.
La primera vegada que vaig veure una exposició de Mercè Bessó vaig sentir això: que estava davant d’una artista autèntica, que en ella sentir, pensar i expressar era tot un, que s’aboca totalment en un diàleg íntim amb les seves escultures mentre les modela gaudint d’una expressivitat que li dóna plenitud.
Gosaria dir que al recrear-se en l’harmonia de línies, l’equilibri i la serenitat de les seves escultures, la Mercè viu.
Ha treballat a fons tot el ventall de tècniques de l’escultura i domina un ofici tan complexa com aquest: el modelat, la talla en fusta i en pedra, el relleu, el bronze.
Ara ens ofereix una magnífica col·lecció de les seves peces en les que ha esmerçat força treball i també il·lusió. Gaudim-ne.
Josepa Filella
Presidenta de la secció d’art.

Un cant a la pedra

2008-04-28T13:58:00.000+02:00

Em fa molta il.lusió presentar aquesta exposició organitzada per el meu professor de pedra, "El Mariano". Perquè te una vitalitat impressionant i un esperit aglutinador d'escultors i artistes que estimen la talla en pedra fora de sèrie. Gràcies per reunir-nos i per brindar l'oportinitta al públic de contemplar un art tant difícil com escàs.

Esteu convidats a assistir a l'exposició col.lectiva de talla de pedra d'alumnes i ex-alumnes de Mariano Andrés Vilella, expert mestre i escultor especialitzat en el marbre i tot tipus de pedres.

La inauguració tindrà lloc dimarts 29 d'abril a les 8h a la Sala àmbits del Centre Cultural de Cambrils.

Un cant a la pedra

2008-04-28T13:53:00.000+02:00

Aquí us presento el catàleg de la col.lectiva d'escultura en pedra dels alumnes i ex-alumnes del taller del Mariano. Hi ha fotografies de totes les peces. Publico el full on surt la meva. És el cap d'un nen en pedra de Calatorao.

Subastas BROK

2008-04-27T16:17:00.000+02:00

Aquests dies he participat per primer cop a Subastas Brok amb el lot 531. Primer les obres van ser exposades a la galeria de Pau Claris 167 de Barcelona del 31 de març al 9 d'abril. Després les peces es van subastar per lots el 10 d'abril.

Estic contenta d'haver-hi intervingut gràcies a la col.laboració d'un bon amic que espero em brindi més bones ocasions per avançar en la meva trajectòria artística.

http://www.brok.es/

Exposició de Sant jordi: art i poesia.

2008-04-10T23:42:00.000+02:00

Aquesta tarda s'ha inaugurat una exposició al Centre de Lectura. Celebro la iniciativa de manera molt positiva ja que és imprescindible revitalitzar la secció d'art i donar més servei i utilitat en una sala bonica i acollidora per els artistes.

La secció d'art de la entitat reusenca ha organitzat una exposició col.lectiva d'artistes socis de l'entitat al voltant de la festivitat de Sant jordi. Es tractava d'unir art i poesia en una simbiosi de sentits, sentiments i expressions. Una bona iniciativa molt necessària en una entitatn i en una ciutat on cada artista va a la seva sense gaire conexió ni coneixement de les realitats d'altres artistes que existeixen, s'expressen i de forma desconeguda estan aprop en un entorn que s'esdevé llunyà.

La meva aportació és l'escultura Horitzó acompanyada del text poètic amb el mateix nom:

HORITZÓ
La mirada serena esguarda endavant
a l'infinit, a l'horitzó, a on la paraula no arriba
L'interior dels humans és ric, ple i canviant
Quants pensaments, desitjos i passions en la vida!
En el teu silenci l'ànima naixent palpita tendre
la teva mirada penetra en un altra món
més enllà de la paraula travessa fronteres.
Només la contemplació desinteressada te sentit,
parla en el silenci, explica quan se l'observa,
fruit d'una altra vida sents la seva presència
plasmada en el bronze que viu en la matèria
vida semblant a la nostra però sense temps i eterna.

Mercè Bessó

Modelat d'una escultura femeninia dreta 5

2008-04-09T00:04:00.000+02:00

Compleixo la promesa de publicar fotografies de diferents punts de vista una vegada hagués enllestit la fase de modelat de l'escultura.

Modelat d'una escultura masculina dreta 7

2008-04-08T23:58:00.000+02:00

Compleixo la promesa de publicar fotografies de diferents punts de vista una vegada hagués enllestit la fase de modelat de l'escultura.

Mirades

2008-04-08T23:08:00.000+02:00

Aquest parell d'escultures tenen una història que encara no he explicat. Per primer cop les col·loco juntes en una fotografia. Com que estan modelades per separat en cavallets diferents no se'ls hi veu la mateixa alçada quan realment la tenen. Només dir que estan unides i que en el moment oportú explicaré el motiu. Avui es miren per primera vegada. M'interessa l'acció de mirar i el complement entre l'home i la dona. Ambdós estan units, com ho estaran aquestes escultures quan les traspassi a la matèria definitiva.

Demà al matí començarà el seu emmotllament en silicona. Aixó només serà una part del llarg procés de transformació que els hi espera.

Modelat d'una escultura masculina dreta 6

2008-03-28T22:13:00.000+01:00

Be, el model quasi que està acabat de modelar, només falta algun retoc! Ja podeu penjar les fotografies per tot Cornudella i anunciar que quan l'acabi del tot publicaré fotografies de diversos punts de vista per si a algú li interessa completar la col·lecció.
Per qui li interessi el seguiment del procés: ara toca la fase de no rendir-se i no perdre la paciència. Es tracta d'acabar de perfilar tota la forma sense deixar detall de banda. Toca observar molt be cada detall perquè tot quedi com desitja l'escultor.

Modelat d'una escultura femenina dreta 4

2008-03-28T22:11:00.000+01:00

L'intensiu Setmana Santa de modelar la noia ha funcionat i en poc temps pràcticament he enllestit l'escultura. La veritat és que estic molt contenta de la feina feta i del responsable que està essent la model perquè ja no es pot portar millor. Creia que no podria fer una escultura en tan poc temps. De fet mai havia treballat amb tanta continuïtat com durant aquesta Setmana Santa. Tinc la noia quasi al mateix nivell d'acabar que el noi. Em falta alguna sessió de cara i donar una repassada per tot el cos. Després m'he d'entretenir en detalls com en el noi.

Crist del Bon Amor, divendres Sant

2008-03-24T23:04:00.001+01:00

Cada any el divendres Sant hi ha concentració de passos de Setmana Santa a la Plaça del Rei de Tarragona. Es preparen per sortir a la processó del Sant Enterrament. Primer es troben a la rambla nova on la gent els pot contemplar en detall i llum de dia. Poc a poc els costalers els van pujant cap a la plaça del Rei seguint tot un ritual seguit per multitud de curiosos espectadors. No és fàcil l’ascens ja que la part alta de Tarragona és costeruda i els carrers són estrets. Per fer-ho be, cada confraria assaja el pas i els moviments que hauran de fer en cada tram del trajecte.
El Crist del Bon Amor, com podeu veure, està guarnit amb bonics clavells vermells símbol de la sang de Crist. Sobresurten uns gladiols també vermells amb una floreta que li dóna un toc de color lila, color simbòlic de la confraria.

Més informació a http://www.cristodelbuenamor.org

Crist del Bon Amor, pas de Setmana Santa a Tarragona.

2008-03-20T20:22:00.000+01:00

Aquest és el Crist del Bon Amor que vaig fer fa uns anys per la Confraria tarragonina de nova creació del "Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura". Demà sortirà a la processó del Sant Enterrament, guarnit i ben posat, essent objecte de tota mena d'atencions per part dels confrares que tant l'aprecien.

Modealt d'una escultura femeninna dreta 3

2008-03-20T19:58:00.000+01:00

Fa uns mesos vaig començar aquesta escultura. Vaig avançar ràpidament però es va quedar paralitzada. Aquesta Setmana Santa faig un intensiu de modelat. He trobat una model molt eixerida que aprofita que te vacances i no te classes per fer de model. Estic molt contenta perquè ja em creia que no la podria acabar a temps per a presentar-la a l’exposició que tinc al mes de maig. Tot i així tinc molt poc temps.
He hagut de reconvertir la forma de la primera model a la de la segona fins que només ha quedat una persona en el fang. El fet de transformar una persona en una altra és una sensació molt curiosa És més difícil que començar de nou perquè la primera forma condiciona a la segona. L’estructura que aguanta la figura ha estat pensada per una model. El fet de canviar pot portar inconvenients com que al modelar quedi al descobert algun ferro intern d’estructura. Si això passa, com ha passat en aquesta, no s’ha de deixar que condicioni i si no es pot evitar, el ferro s’ha de veure. Només es podrà retocar en la posterior transformació en guix o cera. S’ha de vèncer aquesta fase fins que aconsegueixes fer la forma que vols. Durant el procés me n’adono del diferent que és un cos d’un altra. La majoria de les persones només es fixen en el rostre. Tot és diferent i ho és tan o més que la cara.

Modelat en fang d'una escultura masculina dreta 5

2008-03-20T19:38:00.000+01:00

Avui presento una fotografia en que aquesta escultura està pràcticament acabada. Només falta ultimar els darrers detalls. Acabar una mica el rostre, les costelles, les mans, els peus i una mica de revisió general. Aquestes sessions són les més entretingudes perquè sembla que no facis res i es necessiten moltes hores, algunes amb model i bastantes ja sense. La fase d’acabat consisteix en comprimir el fang posant-ne boletes en els llocs indicats. La forma es va tensant i va agafant força. Hi ha moments en que crec que l’única que veu el que falta acabar soc jo mateixa. M’agrada ser detallista i que tot estigui el més correcte possible en el lloc adequat i que quedi ben acabat perquè pot dir més coses. Cada fragment te sentit per ell mateix i també dintre de la unitat. La propera fotografia que ensenyi, aquesta escultura ja estarà acabat de modelar.

Modelat d'un bust 2

2008-03-15T21:36:00.000+01:00

La Claudia va agafant forma molt ràpidament. La puc fer molt poca estona seguida ja que són sessions d'uns tres quarts d'hora quan habitualment procuro que siguin sessions d'unes dues hores. Pot sortir un cap amb molta força ja que quan modelo sento que te molta personalitat. La seva presència és serena i tranquil.la, les formes són fortes i escultòriques, les trenes que portarà típiques de les dones del seu país. Ella no les porta però li he demanat que se les faci per ser més autèntica. L'altra dia em va portar unes fotografies de la seva àvia amb trenes, barret i vestit típic. Em va agradar veure-la i sentir així que el món no és tan llunyà ni en el temps ni en la cultura.

Modelat en fang d'una escultura masculina dreta 4

2008-03-15T21:21:00.001+01:00

El procés va avançant i la figura ja te molta presència. Comença a tenir un rostre agradable i el cos ja està molt definit. Van quedant zones concretes per acabar de modelar la forma. Les més complicades són totes les que estan aprop del braç aixecat i l'espatlla. La postura és una mica cansada, la forma és complicada i m'he d'adaptar al model. Per cert, he complert i he publicat una nova fotografia del procediment. Se que més d'un n'estarà content ja que he comprovat que hi ha seguiment en aquesta figura encara que no apareguin comentaris publicats. Només és questió de temps veure com avança. Espero mostrar-la millorada molt aviat.

Eladi

2008-03-07T22:53:00.000+01:00

Avui us presento el retrat d'un nen petit. És l'Eladi, el germanet petit de l'Artur, un nen molt simpàtic que aviat tindrà un altra germanet.

No és fàcil modelar un nen tan menut ja que mai s'està quiet. És necessària la col.laboració d'un adult, habitualtment la mare que necessita tenir paciència i estar il.lusionada amb el retrat del seu fill. La mare de l'Eladi el tenia entre els seus braços amb joguines de tota mena per a distreure'l mentre jo el buscava amb la mirada per poder-lo modelar. Una experiència entrenyable amb una doble vessant: l'artística i la humana. Poder compartir l'amor d'una mare vers el seu fill contribueix a que l'escultura surti millor.

Modelat d'un bust 1

2008-03-01T21:22:00.000+01:00

Aquesta setmana he començat a modelar un bust d'una noia boliviana. No m'explico com m'atreveixo a fer res nou perquè no tinc gens de temps. He modelat molt poca estona, uns tres quarts d'hora. El principi d'un bust és apassionant. No hi ha res, només el pal de l'estructura i un munt de fang sense forma. Tinc tantes ganes de fer escultures que el temps m'ha passat volant. Volia que el seu rostre agafes forma ràpidament. Quan dic això no vull dir que em precipiti, sino que es tracta d'un estat de concentració que lligat amb les ganes que tinc de fer-ho fa que surti ràpid i be. Je, je, estic contenta del resultat!

Modelat en fang d'una escultura masculina dreta 3

2008-02-22T23:34:00.000+01:00

Entre l'altra fotografia i aquesta hi ha dues sessions. Durant les primeres sessions es veuen molt els canvis perquè es passa de no haver-hi res a que l'escultura neixi i agafi forma. A mida que avancin les sessions no es notarà tant el canvi. De totes maneres tinc intenció de portar un seguiment de la peça. La fotografia permet veure l'invisible en una peça acabada: el procediment que és el que m'apassiona com a artista.

Ara em preocupa d'escultura femenina que us vaig presentar fa bastaqnt de temps. La tinc paralitzada per problemes amb la model que no pot venir per continuar la peça. Necessito trobar una solució urgent.

Modelat en fang d'una escultura masculina dreta 2

2008-02-22T23:02:00.000+01:00

Em creia que em seria molt difícil trobar model masculí i resulta que no m'ha costat gens. Parlant una mica he aconseguit trobar un xicot molt aixerit que li agrada molt l'esport i la natura. Aquí presento el resultat de la primera sessió de modelat amb ell. És reforçat, musculós i te bona figura. Darrerament havia modelat bastantes noies seguides. Acostumada a modelar-les noto molt la diferència. M'encanta la varietat i torno a descobrir com de diferent és el cos de la dona del de l'home. Modelant reneixo i agafo energia i vitalitat.

Modelat en fang d'una escultura masculina dreta 1

2008-02-22T22:46:00.000+01:00

Aquesta setmana he començat una altra escultura dreta nova. Aquí us presento l'estructura feta en barilla de ferro, alambre, filferro i amb alguna creu de reforç. La base conté quatre escaires soldades sobre una planxa de ferro atornillada en la base d'aglomerat laminat. Ja li he començat a posar fang tal i com es pot apreciar en aquesta fotografia.

Abans de construir l'estructura vaig decidir la postura amb el model. Tot seguit vaig realitzar una sessió fotogràfica per calcular l'estructura i avançar una sessió de model. La sessió prèvia al model va consistir en la posada de fang en una forma aproximada a l'estructura en base a les fotografies.

La càmara digital és un gran avenç en aquest procediment que antigament es feia tot a base de dibuixos. Com a escultora m'estalvia un grapat d'hores que potser no dedico al dibuix però si a escriure el bloc.